Belle E.P.O.C.

El passat divendres i en una sala d'exposicions plena a vessar, allà al Col·legi d'Arquitectes Tècnics i... a Can Xammar, es va inaugurar la que –com molt bé va definir Antoni Luis, president de la Sant Lluc entitat que té a cura la direcció de la sala– era la darrera exposició de Pepe Novellas.

Per començar cal dir que “La belle E.P.O.C.” és una magnífica exposició, tant en el que pertoca a l'essència de la mateixa -els dibuixos realitzats per Novellas en la seva estada ingressat a l'Hospital de Bellvitge–, com en les poques peces que apareixen d'afegitó com ho són uns col·lages quasi acabats, el magnífic tríptic del que en va sortir la imatge del recordatori, i el seu darrer treball inacabat que regna sorprenent per la seva potència, tot ensenyorant la sala.

Massa vegades pesa el record de l'artista de peces de mida important que marcaven fites, però existeix l'oblit del petit dibuix, de la nota, un element que és constant en el treball de l'artista, eix fonamental en els seus inicis però que manté de manera inalterable en tota la seva trajectòria, de manera que assoleixen paper d'imprescindible per entendre certes èpoques, com per exemple la dels Jocs Olímpics, o assoleixen vida en forma d'exposicions personalitzades com la que va dedicar a Caldea, o són contrapunt que reforça tota l'estructura expositiva com en algunes de les seves exposicions amb el circ o la gastronomia com a protagonistes, o com es fa evident en la seva mostra de l'Uluru on les seves esplèndides notes enlairaven encara més les seves majestàtiques visions i reflexions al voltant del continent de les antípodes.

Ara Novellas empra el mirall per convertir-se ell mateix en protagonista de la més propera realitat. A bon segur que com teràpia autodefensiva, però alhora amb aquell punt d'ironia que en aquest cas arriba a la darrera volta del cargol amb l'elecció del títol de la mostra. Ens trobem amb un Novellas fregolinià, capgirant-se i fent capitombes amb els estris i les circumstàncies mèdiques que l'envolten, que queden fixades en el paper seguint les seves pautes habituals en aquest mix de realitat i ficció, d'il·lusió i de coneixement, d'esperança estampada però amb un deix latent del pessimisme de la realitat, mantenint sempre el seu peculiar i personal idioma plàstic.

Són unes obres que de cap de les maneres poden ser considerades com a menors. Limitades en els recursos tècnics, com adormides esperant un salt a altres dimensions, els treballs de Novellas ens mostren, potser més que mai, la realitat d'un artista que va tenir en l'home, i per tant en ell mateix, el leit-motiv de les seves lectures traspassades a la realitat d'una creació artística amb capacitat sense mides.

Una exposició que més pel record és per la constatació de la capacitat creadora d'un artista, que no ens cansarem de repetir, és cabdal per entendre la transició creativa en la nostra ciutat. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil