Capgròs
La bonica vila de Belem -darrera escala dels vaixells provinents de Manaus que baixaven per l'Amazones carregats de riqueses abans de prendre el camí cap a Europa- s'aixeca sobre un dels territoris més deforestats i més ensangonats de tot Brasil.
Al barri antic encara es conserven un conjunt de cases al més pur antic estil colonialista portuguès, però ara destaca per la seva perillositat i un ambient de port dur i esquerp, al costat del mercat -indret no gaire recomanable però curiós-. Resulta brutal observar les dimensions de la fauna marina dels rius de la zona... Els antics molls s'han remodelat i ofereixen un ambient elegant.
El segon dia agafem un autobús típic de república bananaera i enfilem cap al nord -on el clima i la vegetació es tornen tropicals- fins a un miserable poblet anomenat Maruda. Allà prenem una barca que cau a trossos durant 45 minuts fins arribar a una sòrdida illa amb un poblet mariner anomenat Algodoal, on el transport més evolucionat és un burret tirant d'un carro.
Aquí, entre les arenes blanques de les platges desertes, on les barques dels pescadors descansen, caminem amb els turmells enfonsats per les marees de l'atlàntic. Ens tallem els peus amb les roques soterrades al fang i travessem un inevitable parany en barca, fins arribar a les platges del nord on es troba la nostra posada: una cabana que s'aixeca sobre uns pilars de fusta, evitant els temporals del març, i que regenta la Veronique, d'origen frances, i el seu marit brasiler. Aquí, aquesta parella més aviat hippie, ha format una família i porta un estil de vida d'allo més pur i senzill, però amb alguna comoditat occidental.
El lloc és encantador. Ens assentem a la brisa de la terrasseta i nomes veiem platja i platja, mentre ens ofereixen un refresc per calmar la suor.
Algodoal està situat pràcticament sobre la línia de l'equador. El sol és mortífer, ple d'hotelets, bars i restaurants en la seva part mes urbana (no en el sentit estrictament europeu de la paraula...). Acull, durant els cap de setmana de juliol, la festa grossa de la joventut de la comarca, que s'hi concentra massivament. A mi em costa de creure tanta, tanta festa... i tanta gent.
Malauradament, o per sort, a nosaltres ens resulta tot mort i abandonat. A darrera hora de la tarda, els grans descansen i els nens juguen a volei pel carrer. Aquí no passa mai res. Els habitants es queixen que ningú no coneix aquell indret, ni tant sols la majoria de brasilenys, i jo veient el panorama... m'ho crec!!!! No hi ha cap europeu tret de nosaltres.
Nosaltres enfoquem les nostres activitats diurnes, a trobar inútilment un telefon que funcioni per comunicar-nos amb el món exterior. No hi ha res a fer. Internet no saben el que és. Definitivament puc dir que jo he estat on Crist va perdre l'espardenya.
Demà agafarem un avió cap a Natal, ja al nord-est del pais, per començar ja la part mes turística i platgera del viatge.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz
Comentaris