Beatificació històrica a Santa Maria

La inusual desfilada de sacerdots i autoritats amunt i avall del carrer Nou és una imatge que parla per si sola de la importància de la jornada que es va viure dissabte passat a Mataró. La basílica de Santa Maria es va quedar petita durant la celebració de la beatificació del sacerdot Josep Samsó, la primera que es fa a Catalunya des del segle XII. La cerimònia, oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va comptar amb la presència d’una vintena de bisbes de totes parts de Catalunya i l'Estat i de més de 400 sacerdots, així com diverses autoritats entre les quals el president de la Generalitat, José Montilla, l’expresident Jordi Pujol, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, el vicepresident del Congrés dels Diputats, Jorge Fernández Díaz, la diputada socialista Manuela de Madre, o el tinent general de l’exercit Fernando Torres, així com els alcaldes de Mataró, Argentona i Mediona, municipis on Samsó va fer de rector. El públic general va omplir part de la nau central i les capelles laterals de la basílica, on es van instal·lar pantalles gegants per seguir la cerimònia. A l’exterior també es va instal·lar una pantalla gegant i es van habilitar unes 500 cadires, si bé van ser pocs els ciutadans que van seguir l’acte des d’aquí, ja que la majoria van preferir entrar i seguir la missa a peu dret al fons de la basílica.

En representació del Vaticà va assistir el prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants l’arquebisbe Angelo Amato, que va ser l’encarregat de llegir, en llatí, la carta apostòlica d’inscripció de Samsó en el llibre dels beats. Posteriorment va intervenir Sistach, que en la seva homilia va destacar “la vida sacerdotal exemplar” i el “testimoniatge de perdó i reconciliació” que va suposar la mort de Samsó, qui va ser afusellat al cementiri de Mataró a principis de la Guerra Civil. Martínez Sistach va relatar el seu assassinat, que va comparar amb l’episodi de la mort de Jesucrist. Segons el relat de Sistach, Samsó, abans de ser mort, va dir als seus botxins: “Abraceu-me que jo us perdono a tots”. El sacerdot no va voler que li tapessin els ulls i, posant els braços en creu, va dir “jo no sóc un criminal, vull morir de cara a Mataró i a les Santes que tant he estimat”. Pel cardenal, la figura del beat suposa una “aportació molt positiva i molt necessària” a la societat actual ja que el seu exemple ajuda a avançar “pels camins del perdó i de reconciliació”. Al final de la cerimònia, Sistach va expressar el seu desig que en el futur "estiguem tots a Roma per la canonització de Samsó".

Emoció i llàgrimes
Abans de l’homilia, es va descobrir la imatge del beat que presidia l’altar. Aquest va ser un dels moments culminants que es va viure amb emoció i algunes llàgrimes per part dels assistents a la cerimònia, que va començar a dos quarts de dotze del migdia i va durar prop de dues hores. Al final es van cantar els goigs en lloança del beat Samsó. Una repicada de campanes va servir per posar-hi punt i final.

Amb motiu de la beatificació, les relíquies de Samsó –que estaven guardades dins el museu diocesà de la basílica- s'han canviat de lloc per ser exposades a un reliquiari nou ubicat en un dels altars laterals de la basílica perquè els devots les puguin veure. El reliquiari l'ha fet el forjador mataroní Rafael Codina.

A la sortida de l’església, un petit grup de membres de la Falange Española de las JONS es van concentrar mostrant pancartes amb les quals es preguntaven “perquè l’assassinat de Samsó no surt a la memòria històrica?”

D’altra banda, i en acabar la cerimònia, el president del Govern, José Montilla, es va reunir a porta tancada amb el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Angelo Amato i amb el nou nunci apostòlic de la Santa Seu a l'Estat, Renzo Fratini.