Bassat: ’Les empreses han d’apostar per la publicitat en temps de crisi’

El publicista Lluís Bassat va fer una crida a les empreses i negocis mataronins a apostar per la publicitat en temps de crisi per seguir “alimentant el seu nom” i impedir que “mori la marca”. Ho va afirmar en el transcurs de l’acte central dels 25 anys de la revista Capgròs, que va aplegar divendres passat unes 200 persones a l’Ateneu de Caixa Laietana. El publicista va aprofitar l’ocasió per demanar que botiguers, empresaris i emprenedors de la ciutat no s’oblidin de promoure la seva activitat a través dels mitjans de comunicació, tot i que l’actual conjuntura econòmica els empenyi a estalviar despeses. “Les empreses locals no poden deixar d’anunciar-se, d’alimentar el seu nom, per poder mantenir el contacte amb possibles clients”. Publicitar-se, segons Bassat, és una inversió bàsica per a petites i grans empreses si volen garantir-se un futur. “Per què la Coca Cola, que tothom coneix, segueix anunciant-se? Doncs perquè ha de seguir donant vida la seva marca per poder sobreviure”, va assegurar.

L’acte d’aquest divendres va consistir en una entrevista amb públic conduïda pel crític d’art Pere Pascual i el gerent de la revista Mateu Ros, seguint la mateixa fórmula que Capgròs ja va posar en pràctica anteriorment al mateix Ateneu amb dues figures de l’art local, Perecoll i Josep Maria Codina. La cita va servir per repassar les diverses facetes de la trajectòria de Bassat: a més del seu èxit com a publicista i emprenedor, també es va parlar de la seva relació amb el Barça i els Jocs Olímpics de Barcelona, i del projecte d’obrir un museu a Mataró basat en la seva col·lecció d’art. Bassat va oferir la seva visió del Maresme i la seva capital; en l’àmbit comercial, va assegurar que l’arribada d’El Corte Inglés “serà positiva” per a la ciutat. “Ajudarà a portar més gent a Mataró i els comerços petits se’n beneficiaran si saben ser més creatius i competitius”, va apuntar. Bassat considera que els petits negocis i les Pimes “tenen el seu lloc” en un món dominat per les multinacionals. “Es poden especialitzar i arribar a fer coses que les grans empreses no fan”. D’altra banda, Bassat va definir quins haurien de ser els objectius de Mataró com a ciutat. “Més enllà de fer-se més coneguda, la ciutat s’ha d’esforçar en ser el lloc somiat de la gent per poder viure i treballar”.

El projecte arquitectònic del Museu
Bona part de l’entrevista va estar dedicada al futur museu d’art que vol impulsar a la ciutat, just unes hores després que es fes públic que la Nau Gaudí a partir de 2010 la seu temporal de l’equipament. Bassat, però, es va avançar als aconteixements i va projectar imatges del projecte arquitectònic que preveu per a la seu definitiva del Museu, que s’ubicarà a la fàbrica Ylla i Aliberch. Un projecte que Bassat va encarregar a l’estudi B720 per comprovar si l’antiga farinera de la Ronda Barceló “donava de sí” per acollir el Museu. Tal i com es va poder veure en les imatges, el projecte previst manté les tres naus catalogades de la fàbrica, i construeix al seu voltant un cub de vidre que amplia notablement la superfície útil de l’edifici. Els arquitectes aposten per una façana integrada per leds, similar als de la torre Agbar de Barcelona, que permetrien canviar la imatge exterior de l’edifici modificant-ne la il·luminació.

Abans de l’entrevista, va haver-hi lloc per als parlaments institucionals en motiu dels 25 anys de Capgròs. Mateu Ros, com a editor de la publicació, va recordar el paper que ha jugat la revista en el seu quart de segle de vida a l’hora d’informar els ciutadans “amb rigor, proximitat i independència”. “Hem crescut fent ciutat i comarca, donant veu als veïns, associacions, col·lectius, administracions i empreses, i esperem seguir fent camí junts”, va desitjar Ros. L’acte també va comptar amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que va destacar el paper que ha jugat la premsa gratuïta en l’àmbit comunicatiu català i la “petita revolució” que va suposar la seva aparició. “Aquelles projectes nascuts amb molta voluntat han acabat esdevenint grans empreses”, va recordar. L’alcalde Joan Antoni Baron va assegurar que Capgròs ha estat clau perquè la premsa gratuïta sigui “una icona de la ciutat de la qual ens podem sentir orgullosos”. Baron va desitjar que, tot i que es viuen “moments difícils” per al sector comunicatiu, la revista segueixi “mantenint l’esperit de fer ciutat i país i de servir els seus conciutadans”. El president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, va destacar la fita que suposa per a Capgròs complir 25 anys, cosa que demostra que darrere seu hi ha “un projecte ambiciós i molt ben estructurat”

Música i xocolata
A més de l’entrevista amb Bassat, el públic assistent va poder gaudir de les escultures de xocolata del pastisser mataroní Claudi Uñó, i de la música d’un quartet de jazz liderat pel contrabaixista mataroni Marc Prat. La col·laboració de Caixa Laietana, la pastisseria Uñó i Krea Disseny també va ajudar a arrodonir la festa del 25è aniversari de la revista. El públic va poder tastar les infusions fredes de safrà Krocus Kozanis, mentre que Kadirah va cedir el mobiliari de l'escenari. Bassat, Baron, Tresserras i Boter de Palau van rebre una reproducció de l’escultura "Sant Sebastià" de Perecoll com a obsequi commemoratiu. La festa va finalitzar amb un sopar al restaurant Sangiovese encapçalat per Lluís Bassat i l'alcalde Joan Antoni Baron, on també van assistir diferents representants del món de l'art i de la cultura.