Barris sense policia ni atenció ciutadana

Com qui no vol la cosa, el govern Mora ha perpetrat recentment un parell de decisions que atempten directament contra la política que duia per lema "que tot Mataró sigui Mataró" (Baron dixit) en el que es resumia la voluntat d'igualar els estàndards que qualitat de vida i l'accés als serveis públics pel conjunt de ciutadans de Mataró, visquin on visquin. Parlo del desmantellament del model de policia de barri, impulsat a principis dels noranta pel regidor Remigi Herrero i consolidat anys després en el marc del desplegament del nou model policial català, i de la supressió de l'atenció a la tarda a les oficines d'atenció ciutadana obertes als barris fa uns anys. Les dues accions tenen com a fil conductor l'excusa de la "racionalització" en temps de crisi i de manca de recursos públics com la que vivim, el que -com veurem- és fals, i tenen un deix d'"acord intern" (no ha generat protestes dels treballadors municipals) que -com veurem també- no deixa de ser sospitós.

Policia de barri
En el primer dels casos, l'ajuntament planteja una desviació dels agents destinats a la policia de barri a un nou torn de nit per la major necessitat de recursos. Obliden, potser, que el torn de nit comporta importants plusos i que una acció així és difícilment reversible: hi ha jurisprudència que impedeix l'ajuntament de canviar els torns per raons organitzatives si no hi ha consentiment o petició dels agents. I mai hi ha hagut cap petició. Obliden, també, que el conveni amb els Mossos d'Esquadra (2002) permet el patrullatge conjunt, i que tots dos comparteixen carta de serveis (2003) que obliga a uns estàndards comuns de resposta. Val a dir que la policia autonòmica té competències directes en seguretat ciutadana i la local les té de forma secundària, malgrat que és l'àmbit d'actuació que més ha crescut els darrers anys, malgrat que un 75% dels quals són preventius. Per cert, ¿la carta de serveis és vigent? ¿S'ha demanat als Mossos més cooperació -si cal- per la nit? ¿És cert que -com s'ha dit- la nit acumula el 80% dels delictes i faltes, dada que no surt en cap estadística oficial? ¿Com és que el nou model no s'ha debatut al si del Consell Municipal de Seguretat i Prevenció?

En canvi, els requeriments de seguretat del moment que vivim demanen, segur, més policia de barri, més atenció als fets quotidians i als seus riscos en seguretat, més presència i servei als comerços, als carrers i a les places, més agents a peu. La recent manifestació a Rocafonda reclamava aquesta atenció, just en el moment d'haver-se minvat. L'acció policial, i ho dic per experiència, és obligat que s'acompanyi de més atenció política: més cooperació entre els agents socials del barri (el Consell Territorial és un bon àmbit... ara molt poc utilitzat), hores i hores de reunions -amb les orelles ben obertes, disposat a qualsevol crítica i amb respostes- amb veïns -no sempre associats- d'aquests barris. I amb polítiques integrals. La seguretat no és un fet aïllat del conjunt d'accions necessàries per millorar els nostres barris. Ho sabem molt bé a Mataró, on primer amb el Pla Integral -per exemple, a Rocafonda-, després amb els ajuts europeus i acabant amb la Llei de Barris (que el govern Mas va córrer a derogar), sabem que va entrelligada a la política d'equipaments, de cohesió social, educatives o de reformes urbanes.

Atenció ciutadana
La segona notícia que hem conegut aquests dies és que l'ajuntament tanca les oficines d'atenció ciutadana descentralitzades per la tarda. Això vol dir que un ciutadà que viu al barri de Cerdanyola, posem per cas, haurà de baixar fins a la Riera sin vol rebre atenció personalitzada després de les 3 de la tarda, quan això ho podia fer fins a les 7 a cinc o deu minuts de casa seva, tirant llarg. Hi poden adduir dos arguments. El primer, que aquella hora és la de menys atencions. I, certament, és així. Però el sistema permet que, justament, en el temps amb menys atencions s'hi puguin derivar les visites concertades, la ingent tasca de back office o altres tipus d'atencions (respostes, telefòniques, etc...).

El segon argument és la de la "racionalització" dels minvants recursos. Quan es va crear la primera oficina d'atenció ciutadana, a principis de l'anterior dècada, recordo molt bé que es féu sense incrementar ni en una sola plaça la plantilla existent, partint d'una anàlisi de càrregues de places d'atenció al públic repartides a diferents oficines municipals i reubicant-les a l'oficina única, integral, que evités desplaçaments als ciutadans. Bé, doncs ara, anys després, l'ajuntament i els seus organismes disposen encara d'un marge en aquest sentit. No tots els punts d'atenció es van "racionalitzar" i alguns de nous n'han aparegut. Tinc força exemples del què dic. Si les persones que en un horari igualment ridícul, amb un àmbit d'atenció molt més segmentat i amb un nivell de formació perfectament adaptable passessin a formar part d'un equip d'atenció ciutadana, que pot atendre en qualsevol dels àmbits, preparat, accessible més hores i perfectament localitzat prop de casa, no ens costaria ni un ral i no caldria haver de tancar cap tarda. Als barris, és clar.

Probablement, un model policial ajustat als recursos existents, però orientat al que ens cal de veritat, i una redistribució dels recursos humans destinats a l'atenció ciutadana per oferir un horari millor pels usuaris comportaria friccions, negociacions i acords (o desacords) amb els treballadors municipals. Però governar té precisament aquestes coses: saber què tries a l'hora de decidir.