Banderes de tots o d'alguns?

La situació política és desaforada. Es parla molt de llei i poc de política, es fa la confusió permanent entre dret a decidir i independentisme, afirmacions poc fonamentades, comparacions odioses, amenaces dels uns i dels altres, al·lusions a l’infern que ens espera o al paradís on tots serem feliços, candidatures contra-natura que ratllen la confusió i podríem dir més.

Hi ha molt a retreure a alguns dirigents. El Govern del PP que per complaure els sectors més durs estimula l’independentisme, la presidenta del Parlament que ha tingut un paper ben galdós no exercint el càrrec de la manera institucional que li pertoca i en l’escissió d’Unió, simplificació dels arguments, mediatització dels empresaris,...

Una fet que cansa per part de l’independentisme és que volen entrar arreu com si res, fer com si tothom fos dels seus i utilitzar tots els mitjans que se’ls posen a mà. Així veiem estelades –que és una bandera històrica i respectable, especialment pel que se la sent seva, però que no és oficial ni ens representa a tots– en balcons d’ajuntaments i a l’entrada d’alguns pobles. Com si fos una ensenya institucional, com si tota la majoria del poble ho hagués decidit, quan de fet es van votar uns candidats i un programa municipal (és a dir, local). És una manca de consideració democràtica (tant que es parla de “qualitat democràtica”) i de respecte pels que no tenen aquesta bandera com a pròpia.

Pel que fa a Mataró, el proper Onze de setembre ens tornarem a trobar una estelada a l’edifici central de la Fundació Iluro? A una entitat com aquesta li correspon fer-ho? La Fundació ha assumit el llegat de l’antiga Fundació Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró hi està molt implicat i representat, a més d’acollir en el seu si associacions diverses, de les quals no se n'espera –excepte d'una– un posicionament polític. Aquest llegat i la pluralitat que representa obliguen la Fundació a ser molt curosa en la seva actuació.

La Fundació està cridada a dur a terme actuacions útils i profitoses per a la ciutat i el seu entorn en els camps cultural, educatiu, social i assistencial. Però no crec que hagi de dur a terme accions de caire polític, de cap signe, i menys encara d’aquelles amb les quals no s’hi identifica tothom i que provoquen discrepàncies. Accions, com la referida, que són molt respectables en l’àmbit personal i en el privat de les associacions que ho hagin decidit democràticament, no escau en institucions com la Fundació Iluro. Ja vaig manifestar aquesta opinió per carta al president de l’entitat (que no ha tingut resposta) i sé que altres persones també ho havien expressat.

En la darrera ocasió la bandera era encara més grossa, cobria tota la façana de la seu de la plaça de l’Ajuntament. Amb això volien demostrar el poder de l’entitat? Esborrar qualsevol relació amb l’antiga Caixa Laietana? O pensaven convèncer més gent per a la causa? Més aviat semblava un gest ostentós d’”aquí estic jo” o una resposta airada a les queixes que havia provocat.