Capgròs
El fracàs del govern dels “millors” de CiU per assolir cap de les promeses de reactivar l’economia i rebaixar l’atur; mantenir i millorar els serveis públics i les prestacions socials, i millorar el finançament de Catalunya, amb les que, ara farà 21 mesos, va arribar Artur Mas a la Presidència de la Generalitat, l’ha portat a convocar unes eleccions anticipades en que intentarà defugir les seves responsabilitats en haver portat Catalunya a la pitjor situació econòmica i social de tota la democràcia per culpa d’unes polítiques de retallades antisocials, d’afavoriment de les grans fortunes, la banca, els especuladors i la corrupció (cas Palau), pactades aquí i a Madrid amb els seus socis naturals: el PP i els poderosos grups empresarials i especulatius.
Això no treu que també s’hagi de denunciar amb força, com hem fet i fem des d’ICV-EUiA- que les forces polítiques majoritàries a Espanya, PP ,PSOE i els poders econòmics i mediàtics, han impulsat o consentit que s’ avortés la proposta d’avanç en l’autogovern i de millora del finançament de Catalunya, en un sentit clarament federal, que va suposar el nou Estatut de Catalunya de 2006 –innovador, progressista i valent- impulsat per un govern catalanista i d’esquerres i referendat pel poble; es neguen a reconèixer la realitat de Catalunya com a nació, han menystingut sistemàticament el nostre autogovern i no volen ni sentir parlar d’una proposta de pacte fiscal solidari.
Diguem-ho clar, fins ara és més el que uneix a la dreta catalana –CIU i PP de Catalunya- amb la dreta espanyola –PP i també les polítiques neoliberals assumides fins fa poc, acríticament, pel PSOE- que el que els separa: sinó, vegis la darrera reunió de presidents de les Comunitats autònomes amb Rajoy en que Artur Mas va ser el “primer de la classe” alhora de donar suport a les polítiques de retallades de serveis i de rebaixes fiscals per fer contents al Banc Central Europeu i al Fons Monetari Internacional.
Però també és l’hora de passar comptes del que cada força política i cada parlamentari hem fet al Parlament de Catalunya entre el gener del 2011 i l’octubre de 2012. En aquest sentit vull destacar que el grup d’ICV-EUIA i jo mateix com a parlamentari del Maresme, hem concentrat les nostres forces en oposar-nos i plantejar alternatives possibles a les polítiques de retallades en l’educació, en la sanitat, en els serveis socials, en les polítiques d’habitatge com també en la cultura i el medi ambient i el territori. En el document que recull les meves iniciatives parlamentàries trobareu el seguit de propostes, preguntes, resolucions que he anat presentat –i en alguns cassos aconseguit que s’aprovessin- en multitud de temes que s’estaven reivindicant a Mataró i a les demés poblacions del Maresme, fent costat als educadors, als pares i mares, al personal sanitari, a les plataformes d’afectats per hipoteques o les preferents o de defensa del territori.
He presentat resolucions i propostes per aconseguir que s’acceleressin la construcció de noves escoles i instituts: com el Marta Mata a Mataró o l’Institut de Cabrils; perquè no es retallés personal ni prestacions en els serveis hospitalaris de Mataró i de Calella, hem estat dels primers en denunciar i demanar al Departament de Sanitat i a la Sindicatura que s’aclarissin els comptes i es demanessin responsabilitats per les irregularitats detectades al Consorci Sanitari del Maresme-Nord i la Selva, vàrem visitar i parlar amb tothom a l’Hospital de Sant Jaume de Calella i a l’Hospital de Mataró...
Vull destacar que la primera interpel•lació que vaig fer al govern de CiU va ser sobre la mobilitat, les infraestructures viàries i el transport públic al Maresme, en que fent-me ressò de la plataforma “preservem el Maresme” vàrem aconseguir que s’aprovés la nostra Moció aturant el projecte de carrils laterals a la Ronda Nord de Mataró així com la de l’autovia del Baix Maresme i plantejant l’alternativa de destinar els diners transferits per l’Estat a la millora dels accessos a Mataró i Argentona, creació de carrils BUS-VAO, de millora del transport públic, de recuperació de la N-II antiga com a una via urbana i inter-urbana i l’ alliberament de peatges en els trams on l’autopista ha de substituir la N II. En aquest mateix sentit vaig ser el parlamentari que, en una interpel·lació i posterior moció en el plenari, vaig fer sortir a la llum pública com Convergència i Unió ha afavorit sistemàticament a les concessionàries d’autopistes Abertis a Catalunya però també les concessionàries de Madrid, perllongant peatges, garantint-los ingressos i beneficis i fins i tot pactant amb el PSOE i el PP ajudes financeres i rescats pels concessionaris de les autopistes radials de Madrid i d’altres punts d’Espanya, en tant no eren capaços de fer efectiu el fons de rescat dels peatges per Catalunya¡¡¡.
Vaig fer costat, amb diverses iniciatives parlamentàries, a la petició de l’ Ajuntament de Montgat i dels veïns propers a l’autopista C.31, per tal que es mantingués el límit de velocitat a 80 km/H., quina demagògica supressió per Felip Puig no ha fet més que incrementar les molèsties, la contaminació i les malalties cardio-respiratòries...
Des d’ICV-EUIA hem portat al Parlament de Catalunya i al Congrés de diputats a les plataformes d’afectats per les hipoteques, i als afectats per l’estafa de les participacions preferents i hem traduït en propostes factibles les seves demandes de responsabilitats i de recuperació dels seus estalvis. En aquest sentit, una de les iniciatives legislatives més exitoses que vaig tenir el goig d’impulsar en nom del grup parlamentari d’ICV-EUiA i que després van aprovar per unanimitat totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya és la PROPOSICIÓ DE LLEI DE MESURES CONTRA EL SOBRE-ENDEUTAMENT HIPOTECARI I DE PROTECCIÓ ENFRONT DE PROCEDIMENTS D’EXECUCIÓ QUE AFECTIN L’HABITATGE HABITUAL, ara ja enviada al Congrés de Diputats, però que també s’ha de poder aplicar directament a Catalunya en molts aspectes, per tal de fer possible la dació en pagament en cas de no poder pagar la hipoteca de l’habitatge habitual, però que contempla el dret a continuar gaudint d’un habitatge digne, amb lloguer social, si pot ser en el mateix habitatge, així com l’alliberament ordenat dels demés deutes personals que hagin portat a la situació d’insolvència, garantint que la persona pugui continuar treballant i disposant de recursos mínims per viure dignament, i no es vegi embargada per tota la vida.
Alhora han estat molt nombroses i continuades les nostres propostes per que es mantinguin les ajudes socials al lloguer i perquè el govern de CiU posi habitatges a disposició de les entitats socials per evitar que cap família es quedi sense llar, i que no es produeixin situacions de sobre-ocupació i d’infra-habitatge. Les entitats del tercer sector que fan polítiques socials indispensables en aquests moments de crisis, han tingut el nostre suport per poder comparèixer davant el Parlament, per interpel·lar als consellers i conselleres i-responsables de les retallades socials –com la PIRMI, els centres especials de treball, els programes d’ajuda a la reinserció i rehabilitació de presos, etc-.
Entre desenes d’altres iniciatives parlamentàries, que podeu trobar en l’annex, estic especialment satisfet, en l’àmbit cultural, d’haver impulsat la proposta i resolució de la Comissió de Cultura del Parlament per tal que el govern de la Generalitat ajudés a l’ Ajuntament d’Argentona a recuperar i restaurar la Casa Puig i Cadafalch, que ja s’ha començat a realitzar.
Comentaris