Capgròs
Mataró celebra el Saló Boda aquest cap de setmana i qui millor que algú que com Jose Maria Rufete que porta 30 anys enregistrant cerimònies nupcials per parlar de l'evolució d'aquest món. "És un tòpic, però l'únic secret és mantenir la mateixa passió que quan vas començar". Així explica que encara pugui afrontar amb entusiasme a aquestes alçades qualsevol de les més de 40 bodes de mitjana en les que treballa des de fa tres dècades. "T'has de reinventar, experimentar amb la tecnologia, i gaudir del moment per endur-te'n bons records i històries", afegeix aquest mataroní, que d'anècdotes de bodes en guarda un munt. Va començar quan tenia poc més de 20 anys en el camp de la fotografia, fins que va descobrir que amb el vídeo podia satisfer moltes més inquietuds. Des de llavors ha treballat com a freelance amb infinitat de fotògrafs, i avui ho fa per l'agència Upuntquatre.
Com era enregistrar una boda fa 30 anys en comparació a avui?
Res a veure, era molt més senzill. Es tractava de crear un record gràfic d'una reunió familiar, i punt. Avui no en tens prou amb ser un bon càmera: també has de tenir dots de comercial, de psicòleg, controlar molt la postproducció. El format digital ho ha transformat completament: això, i el fet que a la boda hi hagi 80 persones més amb màquines gairebé tan bones com les teves.
Les bodes en sí també eren molt més senzilles.
Eren una reunió familiar, quelcom força íntim encara que hi hagués molts comensals, on la gent es limitava a passar-ho bé de forma natural. Avui, en canvi, són un espectacle. És un reflex de la transformació de la societat durant tot aquest temps. Avui t'ho pots personalitzar tot, i tens a l'abast una quantitat d'oferta i de 'gadgets' que no te'ls acabes: photocalls, fondues de xocolata, mariatxis i bandes musicals de tota mena, caravanes amb mojitos, espectacles amb drag-queens... El que vulguis.
"Abans les bodes eren reunions familiars on la gent es limitava a passar-ho bé de forma natural. Això s'ha perdut"
I no és molt fàcil que tot això se't pugui descontrolar?
A una parella li dones el pressupost de la Superbowl per a la seva boda i t'asseguro que et munta quelcom millor que el show de la Lady Gaga. Però també veus com els nuvis ja no estan pendents de passar-s'ho bé ells, sinó de tenir-ho tot sota control. Actuen com a mestres de cerimònia, incapaços de delegar, fins que els pot l'ansietat. La seva principal preocupació és que els convidats no s'avorreixin en cap moment. Si una boda dura set o vuit hores, no pot haver-hi moments morts.
Què recomaneu a aquests nuvis tan estressats?
Que intentin ser ells mateixos, que no vulguin aparentar el que no són, que tot el que passi a la boda els surti de dins, que sigui natural. I que tinguin en compte també els desitjos i la comoditat de la parella, que no sempre és així. En aquesta mateixa línia, sovint ens passa que ens demanen vídeos i 'books' fotogràfics molt dinàmics i originals. Però tu ho ets, també? Nosaltres som espectadors, reflecteix el que passa a la boda, no podem manipular la realitat. Així que sigues natural.
"Hi ha nuvis que si els dones el pressupost de la SuperBowl et munten una boda més espectacular que el show de Lady Gaga"
Deies abans que sou també una mica psicòlegs.
No només una mica. Pensa que la majoria de gent es casa fent cerimònia tan sols una vegada a la vida. Nosaltres en cobrim desenes cada any, de principi a final. Hi som des que la núvia es pentina i vesteix a casa fins que els últims convidats marxen del ball. Al final acabes mitigant una mica tots els nervis de la boda, portes els nuvis cap aquí o cap allà, controles el timing perquè la sessió de perruqueria no s'allargui massa i arribem a temps a l'església, saps que aquell component floral a la solapa del nuvi li caurà als cinc minuts de col·locar-se'l... Jo crec que si el capellà un dia es posa malalt jo podria oficiar-la de memòria!
I cada cap de setmana, a dinar llagosta o entrecot!
Si si, llagosta però a les 6 de la tarda, no pas a les 2 quan tens gana, i estressat perdut! Que te la menges amb la closca i tot. No és pas com ho pinten alguns...
Els nuvis ja no estan pendents de passar-s'ho bé ells, sinó de tenir-ho tot sota control, i els acaba vencent l'ansietat
Amb tanta experiència en núvies, no t'ha donat per fer de conseller matrimonial?
Molta gent m'ha preguntat si alguna vegada m'he trobat amb el cas que el nuvi o la núvia diguessin que no a l'altar. Directament no ho he viscut, però sí que he vist moltes cares en aquell moment que en fan dir-te "aquest no ho té pas gaire clar". El que sí m'ha passat és no poder lliurar el meu treball perquè al cap de dos mesos la parella ja s'havia separat. Fins i tot en un cas el nuvi va deixar la núvia en ple viatge de noces. A vegades quan vénen a l'oficina ja ho perceps, que la cosa simplement no durarà.
Comentaris