Assetjament i linxament sindical

No és nou. Sempre ha passat. Creix quan els sindicats qüestionem les polítiques més generals que van al fons del model econòmic i social. Quan al fer-ho alguns sectors econòmics, polítics i mediàtics interpreten que qüestionem els seus privilegis. Cobra la seva màxima expressió quan "tenim la gosadia" d'afrontar-ho convocant una Vaga General. I ara ja ha començat a prendre uns tints de linxament quan és una evidència que la vaga del pròxim 29 serà un èxit. Ens referim a la campanya d'assetjament sindical, en certs mitjans de comunicació de perfil conservador o molt conservador.

En el que portem de legislatura, i de crisi, hem estat temps essent el blanc de les ires de la ultradreta política i mediàtica per no convocar una Vaga General que veien propícia per fer caure el Govern i així anticipar l'arribada dels seus al poder.

Quan de veritat hi ha motius per convocar-la pel gir en les polítiques econòmiques i socials del Govern socialista, la congelació de les pensions, les retallades salarials, la reforma laboral i l'anunci de la reforma de les pensions; quan el que qüestionem és la política que els afavoreix a ells en contra dels interessos de la majoria social en general i dels treballadors i treballadores en particular, ens posen davant del mur i ens afusellen amb uns arguments tan falsos com despietats. És el que té qüestionar els seus interessos. Desperta l'odi i el ressentiment més negre. Fa aflorar el menyspreu que la classe dominant sempre ha sentit cap als de baix.

A les vagues generals convocades abans de 1996, quan el PP va arribar al poder amb Aznar al capdavant, també varem patir la desqualificació sistemàtica, però aquesta no va revestir la virulència que ha cobrat ara simplement perquè la dreta estava en procés de recuperació i de reorganització després de l'intent fallit de cop d'Estat.
Ara, però, gràcies a la lamentable gestió de la crisi que ha fet el Govern de Zapatero veuen el poder a l'abast de la mà; ara que es fan les polítiques que a ells els interessen, ara que se senten crescuts, no poden tolerar que vinguin uns "esparracats "sindicalistes a esmenar-los la plana, a arruïnar les seves expectatives encara que ho fem amb sòlids arguments i per estrictes vies democràtiques i constitucionals

" Ladran, luego cabalgamos ". La campanya perfectament ordida des de les posicions més sinistres és astuta i profundament antidemocràtica. El mal m és gran que se'ns fa no és ni tan sols utilitzar la falsedat i la infàmia, sinó crear un clima de linxament que pot alterar la convivència democràtica, però, insistim, " Ladran, luego cabalgamos "

Els treballadors i treballadores d'aquest país han de tenir, tenen, memòria històrica; memòria per recordar les condicions laborals que regien a Espanya abans de la democràcia, per recordar que gràcies a la lluita obrera i als sindicats de classe s'ha aconseguit l'Estat del benestar del qual gaudim avui, la llibertat sindical, els convenis col·lectius, la consolidació de la protecció social, tenint com a màxim exponent les pensions. Unes pensions que sempre, des de la taula del pacte de Toledo, CCOO hem defensat amb ungles i dents, això no s'ha d'oblidar. No s'ha d'oblidar perquè el que pretenen és anular la nostra força, força que no és altra que la dels treballadors i treballadores que ens segueixen. La dreta rància esta convençuda que sense sindicats els treballadors i treballadores seran bens cap a la sala de degollament.

Però això no passarà aquesta vegada tampoc. Si les cinc anteriors vagues generals van ser útils per modificar totalment o parcialment decrets i agressions, per què aquesta vegada ha de ser diferent, i més quan la situació dels treballadors i les treballadores de d'aquest país és molt més greu, amb més de 4,5 milions d’aturats i aturades?
Els sindicats tenim una trajectòria irreprotxable de lluita per les llibertats democràtiques, cosa que no poden dir molts dels que ara ens calumnien amb total impunitat.
Estem orgullosos del que hem fet i del que fem. La nostra activitat està emparada per la Constitució i les lleis. I passi el que passi, encara que "caigan chuzos de punta" no ens acovardirem com pretenen, estarem on hem d'estar que no és altre lloc que al costat dels treballadors i treballadores defensant legítimament els nostres interessos com a assalariats. I això ara passa per demostrar la força de les nostres conviccions el proper 29 de setembre.

Tothom a la Vaga General!