Les males veus expliquen que el proppassat dilluns era festa grossa entre les files d’un tripartit reviscolat (aparentment) arran de l’arxiu de la causa penal de Can Fàbregas. I jo em pregunto: per què brindaven els senyors del govern? Per l’arribada dels promesos, però no confirmats, 1.000 llocs de treball de El Corte Inglés? Jo crec que no. Pesava la mala consciència i aflorava una prepotència urbanística mal gestionada durant massa anys i que ara un petit grup municipal s’atrevia a qüestionar. Personalment lamento, i així ho he expressat a l'Alcalde, que la fiscalia hagués imputat l’alcalde i el regidor d’urbanisme d’aquesta ciutat: no era bo per a la ciutat ni per a ningú.
En un recent article el senyor Bassas s’atreveix a demanar responsabilitats a la CUP. Potser pel nostre compromís amb la ciutat i el seu patrimoni arquitectònic? Per la responsabilitat d’haver exercit una oposició seriosa, capaç i atrevida? Per haver denunciat públicament que el govern municipal no respectava ni la pròpia normativa urbanística? O, tal com ell diu, per haver perdut un any? Un any? Quatre anys són els que s’han perdut per culpa d’un govern fosc i prepotent!
Gràcies senyors del govern tot poderós per donar-nos tanta importància! Llàstima que capgirin la realitat. En primer lloc si el que realment interessava era fer arribar el Corte Inglés, per què no feien bé les coses des d’un primer moment i dissenyaven l’arribada del centre comercial compatible amb la Nau de Can Fàbregas? Això no era només una possibilitat –el pla especial del patrimoni protegeix els edificis catalogats i en permet la transformació però no el trasllat– sinó que també respon a una lògica comercial puntera que relliga arquitectura moderna i antiga. Tenim molts casos arreu d’Europa: la Sackler Galleries a Londres, la caserna Roger de Llúria avui seu de la Universitat Pompeu Fabra, el museu d’Orsay a París…El govern municipal ha vist la Nau de Can Fàbregas com un destorb quan en realitat era una gran oportunitat.
Des del 2007 la CUP hem ofert i demanat diàleg per desencallar aquest tema. Malauradament no ens han volgut escoltar i la seva resposta sempre ha estat la mateixa: “si creieu que estem fent alguna irregularitat denuncieu-ho als jutjats!” Quina paradoxa: mentre acudíem al contenciós-administratiu el govern pensava que, amb la lentitud de la Justícia, segurament es dictaria sentència un cop la nau ja estigués del tot eliminada. Però ai las! Quan el fiscal i el jutge van paralitzat les obres tots a empènyer i fer córrer la justícia per salvar el govern d’un previsible fracàs polític i econòmic a les portes d’unes eleccions municipals. Tan malament està el tripartit mataroní que no sap oferir cap altra sortida a la crisi que no sigui l’arribada d’un centre comercial? I què en queda de l’economia productiva que els últims anys ha hagut de plegar o s’ha traslladat a països del tercer món amb el regalet municipal d’una requalificació urbanística d’industrial a residencial?
El jutge no ha arxivat el cas perquè consideri que urbanísticament s’han fet bé les coses. L'arxiva perquè les irregularitats que pot haver comès el govern no li semblen tan greus com per ser un delicte penal –textualment escriu que no s'han fet de forma “manifiesta y grosera”– i diu que és el contenciós-administratiu qui haurà d'aclarir els fets.
El govern no para de parlar de El Corte Inglés, però la querella del fiscal no era per “voler fer venir” El Corte Inglés sinó per “voler fer fora” Can Fàbregas. La CUP defensa el patrimoni col·lectiu, mentre que el govern tergiversa la pròpia normativa a favor dels interessos d'una multinacional privada.
I què en pensem la CUP de El Corte Inglés? Sempre hem dit que un model comercial basat en les grans superfícies és perjudicial per molts motius: es crea un monopoli que controla proveïdors i consumidors, les condicions dels treballadors són generalment precàries, el diner no es reinverteix en la nostra ciutat i marxa a fora del país, es destrueix el petit i mitjà comerç local, es fomenta l’ús del cotxe privat tot creant caos circulatori i més contaminació...
Quin és el nostre model comercial? Nosaltres apostem per reactivar el comerç local de petit i mitjà format. I per això és necessari remodelar i reactivar espais i carrers comercials, crear més zones peatonals, desenvolupar un transport públic de qualitat (i no com ara que només és atractiu per a aquelles persones sense carnet de conduir), augmentar l’oferta de transport públic per incrementar el potencial de clients d’altres ciutats o pobles des d’on actualment només es pot arribar amb cotxe...
També caldrà que ens expliquin els números d’una operació econòmica negativa per l’Ajuntament: es van comprar terrenys i cases a uns preus d’or difícilment recuperables amb la nova situació immobiliària. Hem perdut quatre anys, segurament perdrem molts diners i tenim el patrimoni trossejat sense cap garantia que mai es torni a reconstruir. Ara només ens hem de preguntar: i de tot aquest afer qui en surt beneficiat? La ciutat segur que no.
Comentaris