Arnau Puig assimila Gaudí i Tàpies com a ‘creadors totals’ i revolucionaris

Arnau Puig coneixia Antoni Tàpies des de fa més de 65 anys. Tota una vida al costat d’un dels artistes més importants que ha donat el país, i que va morir el 6 de febrer passat. Puig, crític i sociòleg de l’art, va ser l’any 1947 el fundador de Dau al Set, revista i col·lectiu encapçalat per artistes com el propi Tàpies que va introduir Catalunya en les avantguardes artístiques. Ell és, per tant, una de les veus més indicades per valorar en la seva justa mesura al pintor i escultor, conegut com a artista matèric.

Puig va ser al Museu Bassat de Mataró ahir dijous per protagonitzar l’acte inaugural del nou cicle de conferències que impulsa el recinte. La conferència portava per títol “Gaudí, iniciativa i invenció a la Cooperativa l’Obrera Mataronesa”, però les referències a Tàpies eren inevitables. En declaracions a capgros.com, Puig el va definir com “un instint creador total, radical i innovador”. Unes característiques que l’assimilen, segons ell, al propi Gaudí. Dos artistes que van revolucionar les seves disciplines, donant un pas endavant quan, segons Puig, “ja semblava tot fet”. “L’arquitectura acadèmica ja ho tenia tot, ordre, geometria i projecció, però Gaudí no es va acontentar, va veure que hi havia possibilitat no desenvolupades, com ara treballar amb les arrels”, va dir. Tàpies, per la seva banda, va donar el salt “d’un art òptic, com l’anomenava Duchamp, a un art de textures, on és tan vàlida la realització de l’obra com els materials amb els quals es fa”.

A banda, Puig també va parlar de la Nau Gaudí, un edifici que va visitar fa més de 20 anys quan estava en estat ruinós. “”El dia que vaig venir amb la reforma inaugurada, vaig tenir una de les emocions més fortes que he viscut a la meva vida”, va assegurar. La Nau, un dels edificis primerencs del genial arquitecte construït per a la Cooperativa Obrera Mataronense, va suposar una revolució “En aquest edifici hi ha amor, hi ha nacionalisme exacerbat, religiositat i suport al socialisme cooperatiu”, va dir Puig, tots ells elements que identifiquen la trajectòria de Gaudí. Segons el conferenciant, la col·lecció Bassat ha trobat una seu perfecta, i les obres d’art i l’edifici es retroalimenten. “Els edificis històrics han de ser viscuts, sinó es deterioren. Dedicar-lo a l’art contemporani ha estat una decisió molt adequada”, va defensar.