Vint dies voltant Argentina i sis a Moçambic. Aquest ha estat el periple tardorenc de la companyia de dansa Trànsit, resident a Mataró. Un tour de force per presentar el muntatge El Salt de Nijinsky, estrenat a la capital del Maresme l’any 2007 i que, mes de dos anys després, segueix rebent aplaudiments allà on es presenta. Maria Rovira, directora de la companyia, preveu encara “una llarga vida” per aquest muntatge, que va ser guardonat amb un Premi Butaca l’any 2008 i que també ha passat pels grans festivals estiuencs de l’Estat, com ara el Grec o Los Veranos de la Villa de Madrid. “És un espectacle que ja funciona sol, que els ballarins ballen amb els ulls tancats i que ha evolucionat molt des de la seva estrena”. L’any 2010, a més, es compleix el centenari dels Ballets Russos de Sergei Diagilev, així que la coreografia al voltant del genial ballarí i coreògraf Vaslav Nijinski seguirà més vigent que mai. “En certa manera i sense saber-ho, ens vam avançar a l’allau de propostes sobre ballarins russos que hi haurà”, destaca la coreògrafa mataronina.
Trànsit Dansa va realitzar una gira per Argentina entre els dies 6 i 26 de setembre. Un tour esgotador, en què van representar l’obra fins a 14 vegades en ciutats com Rosario, Córdoba, Santiago de Estero, Tucuman, Jujuy, Mar de Plata i finalment a Buenos Aires. “Va ser una gira preciosa”, destaca Rovira, en especial pels recintes on van poder actuar. “Tots ells teatres antics, com si fossin el Liceu, amb molta solera i sempre plens de públic”. La gira es va completar amb diverses classes i seminaris a càrrec dels ballarins de la companyia a Córdoba, Mar de Plata i Buenos Aires. Rovira destaca les bones crítiques rebudes pels mitjans argentins. “La companyia Trànsit tira endavant un projecte singular pel seu objectiu, i que els exposa en plenitud com a artistes”, va afirmar un crític del diari La Nación, després d’assistir a la representació de Buenos Aires, l’únic lloc on no van trobar un recinte adequat (els va tocar ballar a l’aire lliure, a l’amfiteatre Eva Perón).
Un públic més efusiu
Ben diferent, però encara més excitant, va ser l’experiència a Moçambic. Trànsit va ser convidada a presentar El salt de Nijinksy al festival Kinani de la capital del país africà, Maputo, entre els dies 3 i 8 de novembre. La companyia no les tenia totes, però va acceptar prendre part en una proposta tan exòtica. “És un dels països més pobres d’Àfrica, els seus habitants tenen una esperança de vida que no supera els 45 anys”, destaca Isabel Tàpia, una de les ballarines de la companyia mataronina. No sabien ben bé el què es trobarien, però finalment el saldo va ser molt positiu. “La programació tenia molta qualitat, en especial les companyies africanes, que ens van sorprendre perquè estaven molt inserides dins la dansa contemporània”, afirma Tàpia. De nou, El Salt de Nijinsky va ser molt ben rebuda pel públic, molt més efusiu que no pas l’europeu o l’argentí. “Aplaudeixen en qualsevol moment, de pura emoció si els agrada algun moviment”, destaca Tàpia. Entre el públic, van comptar amb una colla d’infants de 10 a 13 anys, estudiants d’una escola de dansa folklòrica que hi havia al costat del teatre on Trànsit havia d’actuar, i que la companyia va convidar al muntatge. La companyia no descarta tornar al sud d’Àfrica, ja que el consulat espanyol a Moçambic està estudiant portar la companyia mataronina a una gira pels països de la zona, com ara Zimbabwe, Madagascar o Sud-Àfrica.
-
Perilla la residència?
Mentre Trànsit segueix girant arreu del món, veu com ha de seguir batallant per mantenir-se a casa seva. La companyia va aconseguir la Residència a Mataró fa tres anys, després de molt de temps de negociacions. Des de llavors, a més de produir-hi els seus muntatges, Trànsit s'ha implicat en tot tipus d'actes ciutadans, portant la dansa al carrer o col·laborant amb entitats ben diverses. Així ho preveia l'acord que van rubricar amb l'Ajuntament, però sembla que ara la Generalitat està deixant de donar suport a aquest tipus de residències permanents. Ara s'estan plantejant donar només residències puntuals de creació d'una obra concreta, diu Rovira, que lamenta que sempre vulguin ser tan moderns i reinventar-ho tot. La coreògrafa, a més, recorda la implicació que sí ha tingut l'Ajuntament en aquest projecte. Busca un consistori que s'atreveixi a fer un centre de creació escènica com el de Can Gassol, a veure si el trobes, assegura. Rovira destaca que el model europeu es basa en l'aposta de residències permanents, com la de Trànsit. Que no es carreguin això ara, conclou.
J. Camero
Comentaris