Capgròs
Arenys de Mar inaugurarà demà dimecres, dia 19, els actes commemoratius del desè aniversari de l'escriptor arenyenc Lluís Ferran de Pol. Aquesta tardor, la vila dedicarà més d'una desena d'activitats a la figura de l'autor i també a la de la seva esposa, Esyllt T. Lawrence, que va morir uns mesos abans que el seu marit.
La primera cita d'aquest ampli programa tindrà lloc demà a les vuit del vespre a la sala Josep M. Arnau del Calisay d'Arenys de Mar. L'acte inaugural inclourà la presentació de l'audiovisual d'Eloi Tomàs i algunes lectures a càrrec de diversos arenyencs. Després de l'arrencada de demà, s'aniran succeint la resta d'activitats en honor a Ferran de Pol, que aniran adreçades a tots els públics.
Cada dijous, la Biblioteca Pare Fidel Fita, que ha organitzat les activitats en collaboració amb l'ajuntament de la vila, dedicarà L'hora del conte als relats de Lluís Ferran de Pol. Els que assisteixin a la sessió del proper dijous, dia 20, rebran com a obsequi el llibre Entre tots ho farem tot, de l'autor homenatjat. El programa el completen l'Itinerari Ferran de Pol, la tertúlia literària sobre Miralls térbols i diverses taules rodones, a més d'una exposició permanent que es podrà visitar a la biblioteca de la vila des de dissabte, dia 22, i fins el 19 de novembre.
-
Entre Arenys de Mar i l'exili
Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911-1995) era llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. La seva formació literària va ser autodidacta i de ben jove ja va collaborar a diverses revistes locals. Ideològicament va militar a Acció Catalana Republicana i va ser instructor de les milícies populars durant la guerra civil.
Després del conflicte, que va marcar molt la seva obra, es va exiliar a Mèxic on va collaborar als mitjans explicant la seva experiència al camp de concentració. Fins l'any 1946 no va tornar a Arenys de Mar on combinava l'escriptura amb la seva tasca d'advocat. Després de la narrativa d´ambient mexicà, el 1966 es va publicar la seva darrera novella, Miralls tèrbols, en què evoca Arenys de Mar a l'època de la Dictadura de Primo de Rivera.
La seva carrera va ser reconeguda amb la creu de Sant Jordi el 1986. Finalment, Ferran de Pol va morir a Barcelona l'octubre de 1995, sis mesos després que la seva dona, Esyllt T. Lawrence.
Comentaris