Ara toca tocar-te!

La pell és la nostra font de comunicació i plaer només néixer.

Nou mesos envoltats d'aigües càlides, i un ventre que ens guareix de qualsevol perill. Mimats i plens de carícies externes, i d'internes que transmet el cervell de la nostra mare cap a nosaltres per la sang, els fluxos i les ganes.

Sortim i seguim abraçats, abraçats a la gent que, amb la seva benvinguda, els seus petons suaus i tendres, ens transmeten serenor, felicitat, amor i pau. Contactem amb la nostra primera font de plaer, l'aliment, pels llavis, la boca, la llengua...

Creixem i busquem nous horitzons, els petons i les carícies continuen... però no sempre a la mateixa intensitat... van minvant. A l'adolescència som nosaltres qui rebutgem o ens avergonyim d'aquelles carícies i mostres d'afecte incondicional que rebem de la nostra mare i pare. Llavors volem els dels nostres iguals i sobretot, esperem aquells petons i carícies que en tantes histories i contes acaben amb un final feliç, un abraç infinit, un petó de tot cor, o molts i molts... Trobem noves sensacions que desperten nous petons: les parelles, els amics íntims, els nostres amors.

Potser passem la vida entre amors, petons i carícies. Potser passem la vida amb aquella persona que ens ofereix els seus cada dia, o cada dos, o cada cop que volem tots dos. Sigui com sigui, el temps deixa menys espais pels petons i el contacte físic. La rutina, les obligacions i el deixar-se portar pel dia a dia també ens pot fer oblidar-les.

Ens fem grans, els anys passen i pesen, els petons i les carícies s'enyoren. Pràcticament no ocupen gens del nostre dia a dia. Què ha passat? Justament quan més necessito d'allò que ja sé que m'agrada i que tan bo és, aquesta manera d'estimar i amar ja no m'envolta. Un dia ja no hi serè, però no em queixo dels anys no viscuts, sinó dels petons i carícies no donats i rebuts quan vivia.

Quan morim, ho fem amb manca de carícies dels altres, però també de nosaltres mateixos.

La majoria de la gent desconeix les sensacions d'un 80% dels racons de la seva pell. Moltes vegades aquestes es descobreixen perquè altres ens toquen, i trobem un punt de plaer o no plaer. Però la pell és un òrgan mereixedor de més temps i estímuls si volem que la nostra sexualitat doni un pas gegant en benefici del plaer. Per què no ens aturem a sentir allò que ens transmet la nostra pell? Per què no ens comuniquem amb nosaltres mateixos per ella? Has descobert totes les zones del teu cos que et mimen, et relaxen, et desperten el desig, la passió, l'erotisme i la sexualitat?

No hi ha cap guió, cap secret. Ara toca tocar-te! Dedica't tot el temps que vulguis i necessitis per descobrir-te. No importa si amb tu mateix o amb parella, no esperis a ningú! Descobreix la teva sensibilitat, els teus punts de plaer, de relax, de gust, i deixa't portar! Explica a qui estimis i desitgis allò que vols compartir. Descobreix-te i ensenya que t'agrada, no esperis que t'ensenyin a descobrir-te!

De la teva pell i el teu plaer, ja ho saps tot?