Ara o mai

La dona que havia oblidat el paraigües perquè de sobte ja no plovia, s'adonà i tornà enrere i mentre caminava pensava si algú l'haurà trobat i s'imaginava aquest algú com un home de mitjana edat amb el cabell entre negre i blanc que pren un cafè amb el diari obert damunt la taula. I s'imagina que els seus ulls són verds, que els aixeca quan ella s'aclareix la veu dempeus al costat seu entre la lenta quietud de la cafeteria i li diu si no li fa res... I ell, amb cara d'interés, li allarga el paraigües amablement posant-se dempeus i ella diu que moltes gràcies. I ell que de res, i portat per un estrany rampell, que segui si us plau ni que sigui un moment, esborronant-se, sorprenent-se ell mateix pel seu atreviment; que la convida ell. I ella s'enrojola i accepta a la fi i demana un té; només un moment. I és una d'aquelles casualitats que depara la vida i passen una , dos, tres, quatre hores junts fins que surten plegats al carrer on tot fa olor de primavera tot i ser hivern i s'enreden una setmana, un any i tota la vida estimant-se com s'estimen els enamorats de les històries antigues.

L'home que ha trobat el paraigües a la cafeteria ha pensat , meu si en el temps que llegeixo el diari ningú no el reclama. Però s'adona, carai, que és de dona i de sobte es veu assaltat per la idea de que ella pot tornar en qualsevol moment i se la imagina obrint la porta amb una mirada d'estrema candidesa i l'abric clar, beige, amb tota l'harmonia de els coses belles, amb una arrugueta petita entre les celles i treient-se els guants quan li deia, una mica avergonyida és meu aquest paraigües, l'ha trobat vostè? Llavors ell, aixecant-se amb tota l'educació del món li diria que tingui, que no faltava més i vencent les seves angúnies d'home madur i solter la convidaria a seure i ella acceptaria un momentet que seria etern perquè desde de llavors s'estimarien com mai havien estimat ni ella ni ell.

I ella al a porta sent un batec immens, un glatir incontrolable, una emoció que fins a llavors no coneixia.

A dins, ell es sentia fràgil com una papallona amb aquells pensaments. I s'oblidà del diari i se li refredà el cafè.

I quan ella a la fi obrí la porta, ell ja la reconegué. Aquí té. I ella va dir que moltes gràcies. Ell era com ell s'havia imaginat. Ella, com ell havia somiat . I ella girà cua abans que ell digués res més. Però abans d'obrir la porta es girà i digué "No gràcies, no tinc temps".

L'home, apurant el cafè fred pensava quines coses que té la vida. Ella, emmurriada, es repetia: "Què s'ha pensat aquest?" Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban trying subinterval