"Ara el protagonista és el petit, només penses en què fer perquè s’ho passi bé”

La Cristina Reina i en Juli Jordà són parella des de fa anys. Ara que el seu fill Aran farà dos anys, poden dir que han viscut Les Santes en tots els seus estadis. De créixer amb la Dormida de Gegants a gaudir de les primeres nits d’estiu en plena adolescència fins a redescobrir actes que potser ni sabien que existien però que estan pensats per al seu fill. Una parella que mostra com es tanca un cicle que molts mataronins i mataronines han viscut com a infants... I ara, com a pares de família. “Des de ben petit ja em portaven als actes i vaig ser momeroter durant molts anys, ho he viscut des de dins”, explica en Juli. A més, com que els seus avis vivien a Berga, l’arrelament a les festes com la Patum ja “venia de família”. El prfil de la Cristina no és molt diferent, en contacte amb Les Santes des de ben petita gràcies a l'Esplai Garbí, al carrer Bonaire.

La Cristina i en Juli sempre han sigut Santeros, i des de l'any passat els ha canviat totalment la perspectiva de la Festa Major ja que l'Aran, el seu fill, els ha obligat, de bon grat, a canviar totes les rutine

En plena adolescència van començar a conèixer altres moments de Santes. “Amb 14 o 15 anys tens els teus primers amors, les nits que els pares et deixaven sortir i que eren úniques perquè per Santes et permetien coses que en altres moments no podies per ser massa joveneta; de les primeres vegades en sentir-te independent”, relata la Cristina. En Juli també va passar per aquest moment fent “nits al parc o a la platja amb els amics”. “És com un canvi personal dins de la festa" relata. Una festa que es pot viure de moltes maneres diferents, tal i com van comprovar l’any passat, quan ja hi havia l’Aran a les seves vides.

“L'Aran ja al·lucina amb els gegants, ja canta cançons i li encanten coses com els petards, així que ho viurem d’una altra manera”.

 “L’Aran tenia uns 8 mesos a les Santes passades, i això va fer que ni nosaltres poguéssim fer una Festa Major tronera com abans ni que ell pogués gaudir-les encara, ja que entre el cotxet i la gent s’estressava”, explica la Cristina. Enguany, però, es presenta una festa major “molt més divertida”. El nen “ja al·lucina amb els gegants, ja canta cançons i li encanten coses com els petards, així que ho viurem d’una altra manera”. “Anirem a la xeringada, a la Tarda Guillada, farem Santes de debò i amb la sensació que li estàs transmetent al teu fill el que tu vas viure de petit”, explica en Juli. “Nosaltres ja no som els protagonistes, el protagonista de les Santes és ell, que gaudeixi i conegui les figures, que segueixi la tradició i de pas, que ens transporti a temps passats”, desgrana la Cristina.

"Volem que gaudeixi i conegui les figures, que segueixi la tradició i de pas, que ens transporti a temps passats

Això sí, per santeros com ells sempre quedarà un raconet per el gaudi propi: “Un parell de nits el deixarem amb els avis, que per això estan també, i farem l'Escapada a Negra Nit i el No n’hi Ha prou. I el segon dia aprofitarem per sopar sols i fer una mica de parella”. Però no sortiran a mort. “Que a l’endemà...”.