Apagar el foc a Rocafonda

La situació del barri de Rocafonda ha centrat l'atenció durant les darreres setmanes a Mataró. Les queixes reiterades dels veïns per la manca de seguretat i els problemes de civisme i convivència, sumats a un estiu força calent, amb agressions i crema de vehicles, han desembocat en una situació força tensa. La gent del barri n'està farta i exigeix solucions. Ho van fer amb una concentració silenciosa el 30 de setembre passat, i les mobilitzacions persistiran si no veuen accions concretes. La resposta de l'Ajuntament, a demanda dels propis veïns, ha estat augmentar la presència policial al barri, amb més patrulles i més vigilància als punts conflictius. Aquesta mesura ha ajudat a asserenar una mica els ànims durant els darrers dies. Però aquesta presència policial, per molt necessària i demanada que sigui, no resol els problemes de fons que pateix Rocafonda. El govern municipal també n'és conscient, i a la vegada ha anunciat un programa d'educadors socials al barri, al qual hi destinaran 50.000 euros. Però serà suficient? Rocafonda, Palau i Escorxador pateixen unes mancances històriques que la crisi econòmica ha agreujat encara més. Les inversions en equipaments i en urbanisme de la Llei de Barris no han aconseguit resoldre totes aquestes problemàtiques, que avui es tradueixen en índex d'atur elevadíssims, una densitat de població de les més altes de Catalunya i un percentatge de població nouvinguda molt més elevat que la mitjana mataronina. Un panorama socioeconòmic amb tots els números per convertir-se en un polvorí. Les respostes fàcils –més contundència policial, culpar la població nouvinguda de tots els mals- poden ser molt temptadores per als veïns en situació més desesperada i per a determinats partits polítics, però en cap cas són la solució a totes aquestes problemàtiques estructurals. Rocafonda necessita urgentment un pla d'actuació global que ataqui tots els fronts. La qüestió és si existeixen els recursos i, sobretot, la voluntat de tirar-lo endavant.