Antònia Font: 'Si el disc fos una merda potser no haguéssim tornat'

Perquè ‘làmparetes’ en un disc d’històries, geografia i personatges?
Làmparetes té un fil conductor molt clar, que és el del progrés. Aquesta vegada ens hem centrat en l’esperit de millora de l’espècie humana, i això provoca que busquéssim algun símbol que centralitzés aquest avenç de la nostra espècie. Vist així, el paradigma de l’evolució humana és l’electricitat.

Aquesta vegada heu deixat enrere l’astronomia, els universos...
Teníem ganes de parlar de l’esperit evolutiu de la nostra societat. Per això parlem de personatges coneguts i diversos. Molts d’ells representen moments importants del progrés com a persones, són símbols del progrés explicat des de diversos punts representats en les diferents cançons del disc.

El concepte de progrés provoca, també, que el disc estigui enllaçat de principi a fi?
Fer-lo així amb cançons relacionades entre elles forma part d’aquesta evolució de la que parlàvem, i està clar que la temàtica i escollida i els continguts es prestaven a fer que tingués un fil conductor a nivell global, però el cert és que principalment el disc és rodó pel fet d’haver tingut tant de temps per preparar-lo.

Havíeu dit que eren quatre anys de Gin Tonics i descansos...
Hem treballat molt en ‘làmparetes’ [riu]! El cert és que hem tingut temps de fer alguna cosa molt precisa, teníem una previsió més bona que en altres ocasions i construir-lo mica en mica ha permès que sortís com ha sortit. Aturats realment hem estat un any, no quatre des de l’última publicació. Després la feina s’ha estat treballant a l’ombra fins el resultat que hem aconseguit.

I que està agradant molt malgrat venir de tant de temps en silenci.
Moltes coses s’han tirat a la brossa, i el que hi ha publicat és un extracte de tota la feina feta. Com que no teníem dates límit per publicar res ni un contracte que ens obligués a publicar a corre-cuita un nou treball, gravar-lo a l’estudi tal dia... ha permès que el disc sigui molt més complert. La veritat és que si hagués estat una merda potser no haguéssim tornat a aparèixer, però ens va agradar com anava sorgint.

Hauríeu començat de nou si la cosa no hagués sortit bé.
No ho sé, teníem un pensament molt clar: si el disc val la pena el trèiem, i si no, no teníem cap necessitat de treure un nou treball perquè sí, sense complir amb el que nosaltres mateixos esperàvem. Però com que ens va anar agradant molt i veiem que està agradant a la gent també, tot ha anat sobre rodes.

Concerts sense entrades, bones vendes del disc... qualsevol diria que fa quatre anys que no publicàveu res.
Antònia Font té un cert recorregut, potser no tant en segons quines zones, però fa més de deu anys que toquem i fem coses. A la gent li agradàvem, i això fa que si t’atures tornin a escoltar tot el que havies tret abans, que qui et segueix tingui ganes de tornar a escoltar alguna cosa antiga i aconseguir que més gent s’enganxi. Descansar també està bé, molts no ens coneixien fa deu anys, ens descobreixen ara i tenen molt per escoltar d’abans.

Com es trasllada ‘Làmparetes’, que està ple de matisos i detalls i té cançons menys festives que d’altres discs vostres a un directe a l’aire lliure i de gran format?
És un disc interessant per fer-lo sonar en directe. Sí que és cert que es perden alguns detalls melòdics que gravats a l’estudi es poden fer molt bé, però a canvi li donem més força quan toquem en directe. Tenim cançons més reflexives, això és cert... però la fórmula funciona. Làmparetes és el principal protagonista, però tampoc l’únic ja que depèn de cada emplaçament i el feedback també tenim temes d’abans i algunes sorpreses per anar fent durant la nit.

Al cap i a la fi, als concerts que heu fet en espais més tancats i petits la gent acaba botant i saltant...
Sí, tenim un repertori entre el nou disc i els temes antics que ens permet fer un concert amb molt de ritme i amb temes molt alegres. Quan planteges un concert es planteja com un tot, que tingui una continuïtat, i mica en mica estem polint el que oferim en els concerts.

Quin paper jugueu els altres integrants del grup respecte les composicions de Joan Miquel Oliver?
Fa molt de temps que ens coneixem i la veritat, tenim moltes coses en comú entre tots. Descartem plantejaments que poden fer tant ell com en Pau, però la veritat és que solen encaixar en el que volem com Antònia Font. Quan algú està inspirat al grup cal aportar el que pot i sap dins del seu terreny, i per això no tenim gaires discussions per coses. En Joan Miquel posa música i la lletra, i nosaltres dins del nostre camp posem el gra de sorra per acabar de construir les peces.

Llavors, tant tu com en Pere o en Jaume sou més instigadors que la consciència de les curioses propostes d’en Joan Miquel?
[riu de nou] Tots tenim el nostre caràcter, i això és el que queda imprès en els temes que publiquem. Que una cançó acabi sonant amb la veu d’en Pau al revés no és una decisió unilateral ni molt menys. El resultat final ens representa a tots com Antònia Font. Sí, bàsicament atiem propostes divertides que acabem publicant.