Antoni Luís exposa la seva llibertat creativa a Capgròs

Antoni Luís explica que en la mostra que a partir del divendres dia 30 presenta a l'Espai Capgròs, Sense títol, hi ha una mica de poti-poti. Part dels treballs tenen una línia reivindicativa, arran de l'actualitat estatal i internacional. «Vull trencar una llança, en aquest cas un pinzell, en contra de la guerra, la violència de gènere, tot el que ens està passant en aquest moment», explica. Un dels quadres, per exemple, el protagonitza una màquina d'escriure, que és la seva manera d'homenatjar la feina dels periodistes que van morir a la guerra de l'Iraq. Un altre dels treballs fa referència a un documental emès per TV3 on es parlava del tràgic viatge que 927 presoners republicans van haver de suportar pels camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

L'altra part de la mostra és un recull de diverses facetes que Luís va tocant: paisatges del Montseny i Cadaqués, un mariner amb una criatura, retrats... L'artista justifica la irregularitat que, paradoxalment, «unifica» la mostra: «Jo no pinto regularment per motius professionals, de manera que en cada quadre faig el que em surt en aquell moment. Pinto perquè és el que em demana l'esperit. No em preocupa fer sèries d'un tema ni una exposició amb un sol motiu. Estic a la recerca constant».

Luís dibuixa des que era un marrec. Als tretze anys va començar a formar-se amb professors com Santi Estrany, Guerau Calàbia i Jordi Arenas, personatge que el va marcar especialment i del qual és marmessor del llegat: «Era un mestre i un amic», recorda.

Divendres dia 30 • A 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Capgròs. Entrada lliure.