Andalucia

Andalusia és la meva terra, jo sóc del sud, famoses sevillanes de Glòria Beneïda que poden definir-me una mica, aprofitant l'oportunitat que se'm brinda per poder parlar d'Andalusia i poder arribar a totes les persones que puguin estar interessades a conèixer-la o a recordar-la, perquè fa temps que no hi han pogut tornar. Andalusia és una regió que es veu entelada per molts tòpics que al seu torn fa que la hi reconegui fos d'Espanya.

Aprofitant que ha acabat la Quaresma vaig a començar per la Setmana Santa, festa que té una gran tradició religiosa on milers de “nazarenos” recorren les ciutats amb els seus "trons" o "passos" portats per portants i acompanyats per bandes de música i on al llarg del seu recorregut pots tenir la sort d'escoltar una saeta entonada des d'una balconada amb un sentiment únic on la multitud emmudeix. La Setmana Santa és passió i devoció que es transmet de generació en generació, és màgia, és l'olor de magdalenes recentment fetes per mares i àvies, l'olor d'encens i bengales, la il·lusió de veure a Jesús Nazareno sortir de l'església al costat de la pena de saber que solament estarà unes hores passejant pel carrer, que quan arribi la seva hora tornarà a l'església, i li diràs fins a l'any que ve, i asseguis pena, mires a la teva al voltant i et trobes amb milers de cares que expressen la teva mateixa pena i dolor mentre cauen llàgrimes, llàgrimes d'impotència perquè ara toca esperar un altre any, doncs si, la Setmana Santa són sentiments.

Per acabar solament dir que a Andalusia són molt conegudes les processons de Màlaga i Sevilla, són processons multitudinàries amb "passos" impressionants i majestuosos, però com he dit abans la Setmana Santa són sentiments, i en qualsevol racó d'Andalusia podem trobar una gran Setmana Santa, solament em falta animar a tots els que vulguin i puguin anar, que vagi la viva i l'any que ve repeteixi, una salutació.