Anar amb bici o no anar amb bici, aquesta és la qüestió

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura arriba a Mataró amb una agenda plena d’activitats. Sempre sembla que em reiteri, però el fet que l’administració dediqui energies (i recursos) a promoure aquest tipus d’activitats i/o canvis de mentalitat és ben positiu. Activitats educatives als centres, projeccions i passejades divulgatives per la ciutat i un llarg etcètera d’actes es porten a terme entre el 22 i el 29 de setembre sota el lema “Mou-te en la direcció correcta”. Fantàstic.

Ara bé, no es pot promoure la mobilitat sostenible (la qüestió de la seguretat forma part d’un altre debat en el qual aquí no entrarem) i no crear les estructures necessàries per tal que això sigui possible. Parlem, per exemple, de la bicicleta. Cada dia se’n veuen més i més pels carrers (i les voreres) de Mataró. Això, pot ser un bon indicador d’aquest canvi de mentalitat. Tot i que hi ha qui ho farà per motius econòmics (suposa un clar estalvi en carburants), d’altres per motius de salut i d’altres perquè ho troben un mitjà adequat per moure’s per dins de les ciutats. Aquest últim seria un bon motiu si visquessim a Dinamarca. O sense anar tan lluny a Sevilla, on hi ha 120 quilòmetres de carril bici.

A Mataró, per contra, són ben pocs els quilòmetres de carril bici existents. Tot i que la intenció és anar-ne augmentant la xarxa, per ara no s'arriba als 10 quilòmetres (xifra totalment anecdòtica). Aquest fet suposa, per una banda, la sensació de desprotecció de les persones que utilitzen aquest mitjà de transport. Per l'altra, la incomoditat tant de conductors com de vianants, ja que anar per l'asfalt sembla que molesta als cotxes, i anar per la vorera pot ser perillós per als vianants.