Un cop han passat ja uns dies, crec que arriba el moment de fer una anàlisi serena del procés participatiu que el passat diumenge 9 de novembre va tenir lloc a tot Catalunya, centrant-nos en el cas concret de Mataró. Per començar, cal destacar l'èxit participatiu d'aquesta mobilització a la nostra ciutat, amb un total de 32.981 persones que van decidir votar. Això representaria aproximadament una xifra d'un 32,15% de participació, si tenim en compte que hi ha uns 102.600 mataronins i mataronines que podien participar. I dic que és un èxit de participació perquè es tractava d'un procés ple de dificultats: la impugnació del govern del PP, la posterior suspensió del Tribunal Constitucional, uns locals de participació diferents als que habitualment es fan servir en els comicis electorals, informacions contradictòries, etc. etc. I en el cas de Mataró, també sobta la nul·la informació oferta per part de l'Ajuntament, que no ha publicat una sola notícia ni ressenya sobre el procés participatiu del 9N a la seva pàgina web ni mitjançant cap altre canal. Van ser entitats com Òmnium o l'ANC i els partits proconsulta els que es van moure. Si més no, curiós, tenint en compte que l'alcalde ha mostrat sempre les seves simpaties per l'independentisme, com altres membre del govern, i a més el consistori s'ha posicionat oficialment i de forma democràtica a favor de la consulta. Si amb totes aquestes dificultats es van apropar gairebé 33.000 mataronins i mataronines (més de dos milions a Catalunya) als cinc instituts de secundària que hi havia oberts a la ciutat, hem de parlar d'un èxit sense precedents. Estem probablement davant de la major mobilització de la nostra història recent a Mataró. Feia goig l'ambient festiu d'aquesta festa democràtica al voltant dels cinc instituts durant tot el dia, amb milers de persones votant i signant les denúncies ciutadanes.
A la nostra ciutat, el 83,29% dels vots vàlids emesos corresponia a l'opció del Sí-Sí (cal recordar que els vots nuls no s'han de tenir en compte a l'hora de parlar de percentatges, com alguns mitjans de comunicació han fet erròniament els darrers dies), un 10,51% de Sí-No, un 4,63% de No, un 1,06% de Sí-Blanc i un 0,51% de vots en blanc. Van haver un total de 1.195 vots nuls. Conclusió: el Sí-Sí, com era d'esperar, es va imposar per una aclaparadora majoria. Cal destacar que la suma de Sí-Sí i Sí-No fa pujar el percentatge fins al 93,80% (29.815 persones): les opcions defensades pels partits proconsulta. Aquesta dada és molt important, i crec que reflexa que els habituals votants d'aquests partits van acudir als locals de participació en massa, mentre que molt probablement els votants de PSC, PP, Cs i PxC van quedar-se majoritàriament a casa.
Una dada significativa: en el darrer cicle electoral (que aniria des de les municipals del 2011 fins a les europees del 2014), el sostre de vots dels partits proconsulta a la nostra ciutat se situa en els 30.853 vots (52,47%), pràcticament el mateix nombre total de persones que el passat diumenge van votar Sí-Sí o Sí-No. Curiós, però no casual. A ningú no se li escapa que la pràctica totalitat de persones que es van mobilitzar el 9N són partidàries d'una consulta legal, i també van decidir donar suport a aquest procés participatiu. L'escàs 4,63% de No deixa ben clar que els partidaris d'aquesta opció no es van mobilitzar, segurament perquè no es consideraven cridats a fer-ho. És un fet que no hem d'obviar.
Atenent a les dades del darrer cicle electoral 2011-2014, tinc més coses a destacar. Si ens fixem en els percentatges aconseguits per cada partit, veurem com les forces proconsulta tenen una tendència clarament alcista, que van d'un 42,03% (municipals 2011) a un 51% (europees 2014). El millor resultat seria el corresponent a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, amb un 52,47%. Els partits que no donen suport a la consulta, per contra, presenten una tendència inversa: passen del 48,39% al 33,38%.
Fixant-nos en les tendències que presenta cada partit per separat, resulta curiós que només dos partits han augmentat progressivament el seu resultat (en percentatge) elecció rere elecció (2011-2014): ERC i ICV-EUiA. Pel que fa a tendències a la baixa, hi ha dos partits també: PxC i CUP, malgrat que hem de tenir en compte que aquestes dues formacions no s'han presentat a tots els comicis del cicle 2011-2014.
Si mirem les dades absolutes, el sostre dels partits proconsulta durant el cicle electoral 2011-2014 el situaríem en els 30.853 vots de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. El sostre dels partits que no estan a favor de la consulta el trobem a les generals del 2011, amb un total de 30.713 vots. Curiós: el sostre d'ambdós blocs (si se'm permet parlar de blocs) és pràcticament el mateix, i s'apropa també força al nombre de persones que el passat 9 de novembre van votar Sí-Sí o Sí-No (29.815). És a dir, hi ha una xifra que hem de memoritzar: 30.000. Aquest sembla que actualment és el sostre de qualsevol dels blocs dels que estem parlant. Només el temps ens dirà si algú serà capaç de trencar-lo. Potser en unes properes (o no) eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. A dia d'avui, amb totes les coses que estan passant a nivell polític i social, seria una temeritat fer pronòstics al respecte.
Comentaris