Amor, llibres i astronomia

Camille Flammarión, (1842-1925), va ser un astrònom francès molt conegut per la seva tasca de divulgador científic, que va viure a cavall entre dos segles, el XIX i el XX, plens de canvis, descobriments i noves expectatives. Va ser el primer científic de la època que va posar a l'abast del poble, amb un llenguatge senzill i entenedor, el coneixement astronòmic. Tot i que alguns li retreien el seu estil personal i florit i un desmesurat interès per l'espiritisme, era mundialment reconegut i els seus llibres es van traduir a molts idiomes. Tant mateix era coetani de Jules Verne i curiosament tots dos publicaven els seus llibres en la mateixa editorial.

A Flammarión se li va despertar la passió per l'astronomia de molt petit. Va ser al 1847, tot just tenia 5 any, quan va presenciar un eclipsi total de sol que li va canviar la vida. Segons explicava ell mateix, sa mare va col·locar a davant de casa una galleda plena d'aigua per observar l'eclipsi mirant el reflex en l'aigua (desaconsello aquest mètode pel perill que comporta observar el sol, encara que sigui el seu reflex, sense els filtres adequats). Mentre Flammarión observava atentament com la lluna tapava el sol, les veïnes es persignaven i comentaven, entre elles, la fi del món. Aquesta barreja de ciència i superstició va marcar, per sempre més, el caràcter de l'astrònom, que va dedicar tots els seus esforços a divulgar l'astronomia, de vegades massa apassionadament. Flammarión traslladava aquesta mateixa passió als seus lectors i és per això que no ens hem d'estranyar que li passessin coses com la que explicarem a continuació.

Diuen que el comte Rothschild va convidar a Flammarión a una de les seves recepcions en París. Llavors, finals del S. XIX, l'astrònom ja era força conegut i va despertar la curiositat de tots els convidats. Perquè ens fem una idea, en Flammarión començava a ser molt mediàtic. El comte va insistir molt en presentar-li a la comtessa de Saint-Ange: una dona extraordinàriament bella que causava estralls entre els homes que la coneixien; i que durant molts anys va ser la reina de tots els salons de París. La comtessa va empal·lidir quan el comte Rothschild li va presentar a l'astrònom. I era que la comtessa havia reconegut a Flammarión, que era el seu primer amor de joventut, del que no havia tornat a saber res des que els seus pares la van portar bruscament a Paris, segurament a causa d'aquest amor, i la van casar a corre-cuita, sense consultar-la per res, amb un home trenta anys més gran que li va oferir amor, diners i el títol de Comtessa. Malgrat tot, com es veu, ella no va oblidar mai al jove Flammarión.

La situació era molt embarassossa, doncs llavors l'astrònom estava casat amb una dona encantadora de la que estava bojament enamorat, i malgrat que la comtessa era vídua, i lliure, tenia fills i poques de ganes de muntar un escàndol. La situació es va solucionar quan van decidir que la seva relació seria exclusivament platònica. Dit i fet. Flammarión va convertir a la Comtessa en la seva Egeria (ninfa inspiradora, una espècie de consellera secreta) i en molts dels seus llibres posteriors se la pot intuir, caminant de puntetes, en algunes de les seves descripcions poètiques del firmament.

De totes maneres una situació d'aquesta mena és difícil de portar. Sabem que Flammarión no se n'estava pas a l'hora de dir galanteries i tirar floretes a la comtessa (l'historia no explica com s'ho prenia la seva dona de debò, però ens ho podem imaginar), i un dels més habituals era el que es referia a la suavitat i bellesa de la seva pell. Tan es va escarrassar en Flammarion parlant de la pell de la seva amada platònica que la comtessa es va veure obligada a correspondre. I ho va fer d'una manera que, tot i ser molt romàntica, no deixa de ser també molt macabre. La comtessa li va regalar la seva pell després de morta. Semblar ser que Flammarión s'hi va resistir una mica, i amb raó. Però la Comtessa estava decidida i així ho va deixar escrit en el seu testament. Això sí, amb el bon gust de que la pell fos de les espatlles i que després d'adobada s'utilitzés per enquadernar una de les obres de més èxit de l'astrònom: “Dans le ciel et sur la Terre”.

Al pobre de Flammarión, superat per les circumstancies, no li va quedar més remei que callar i pregar perquè fos ell el primer en morir, però el destí va ser molt cruel. La comtessa va morir poc després i els seus hereus van acatar el lúgubre desig de la comtessa. Poc després de morir, Camille Flammarión va rebre, de mans de la família de la seva estimada platònica, una capsa de brocat venecià amb una edició de luxe del llibre, enquadernat amb la pell de la Comtessa de Saint-Ange. El llibre portava una dedicatòria dictada des del més enllà. En la primera pàgina i en lletres d'or, la difunta havia deixat dit que posessin: “Souvenir d'une morte” Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil