Capgròs
Tot i l’arraconada que ha patit el llatí des de fa anys en els medis escolars, la frase amb que comença el títol d’aquest escrit, no costa gaire d’entendre que és una versió acomodada de la famosa que va dictar Descartes “ Cogito ergo sum “, força coneguda i que Mounier , filòsof francès també , amb esperit impugnador, oposa al contingut racionalista de la màxima cartesiana.
Ens dirà, igualment en el mateix sentit que “ L’acte d’amor és la certitud més forta de l’home”.
I és en aquests dies quan estem considerant la nostra participació en les eleccions al Parlament de Catalunya, potser serà bo que atenguem, a més, altres inspiracions que les del racionalisme i individualisme cartesià i amorosim els plantejaments que ens puguem fer, i que poden ser decisius en la nostra participació electoral, amb una dosi d’humanisme cívic que ens porti a considerar la dignitat de la persona humana, lliure i responsable davant la comunitat. Optar, al cap i la fi, per una societat plural d’homes lliures i responsables on la primacia d’allò espiritual guiï creients de diverses confessions i no creients.
En la mateixa línia, el pensador suís Rougemont relaciona escaientment l’amor amb l’existència quan fa referència a la persona humana com a testimoni de vida entre allò que és espiritual i allò que és polític.
I diu “ La persona, és l’home en actiu, és dir, l’home compromès en el conflicte vital que l’uneix i l’oposa alhora al seu proïsme. La persona és l’home en la mesura que posseeix una vocació particular en la societat. Considerar l’home com a persona i fonamentar sobre aquesta persona totes les institucions, és reconèixer la naturalesa concreta de l’home, que comporta ( per ella mateixa ) el conflicte .”
No tothom ha de pensar igualment, Déu nos en guard !
Des de la nostra dimensió catalana, però, sempre hauríem d’optar, segons crec, en benefici de la construcció d’un nou ordre mundial més acord amb l’humanisme cívic, que tingui la persona en el seu centre i que respongui a la premissa “ Amo ergo sum “.
M’he permès de fer aquestes reflexions després de llegir i rellegir el llibre Federalisme, Personalisme i Ecumenisme, inspiració europea, l’autor del qual és Denis Rougemont , editat per Denes, i versionat per Joan Alfred Martínez.
Comentaris