Capgròs
Al cantó esquerre de la històrica Línia Verda (la frontera entra israelians i jordans fins 1967 i que ara físicament és una gran avinguda amb diversos carrils en cada sentit) les coses són molt diferents respecte a la ciutat antiga de Jerusalem. De fet, passejant per Ben Yehuda, el carrer peatonal per excellència del Jerusalem oest, qualsevol podria pensar que està en un vial típicament centreeuropeu, empedrat, ple de fase food i de botigues de marques anglosaxones. Hi ha dos coses, però, que recorden al visitant que això és la capital eterna i indivisible d'Israel, com els agrada dir als jueus: l'abundant presència de nois i noies que fan la mili i van arreu vestits de caqui i amb un M-16 penjat de l'espatlla i els controls constants de les bosses que et fan a l'entrar en la majoria d'establiments i fins i tot per accedir a aquest carrer. Excepte això la sensació és estar en una mena de parc temàtic, ben artificial. Es respira, això sí, una calma tensa, ja que aquesta és la zona on hi ha hagut els grans atemptats suïcides. Jo, burro de mi, m'he empassat una altra vegada el capítol del llibre d'en Quim Monzó Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn on explica amb dies i llocs on van tenir lloc cadascun dels atemptats. Res, per ambientar-se una mica més...
No hi ha cares alegres, en aquesta moderna ciutat. Alguns comerços porten un cartell en francès i anglès- on ofereixen descomptes als coratjosos estrangers que visiten la capital d'Israel. L'ambient és estrany: no passa res... però sempre sembla que estigui a punt de passar alguna cosa... Més aviat hi ha por, als rostres, una por combinada amb la fermesa necessària per viure en un indret així. En general, les maneres dels israelians, de resultes d'això, no són bones. La majoria dels que ens trobem gasten mala llet i a més a més resulta que poquíssims (molts menys que els palestins) parlen anglès, tot i que l'estat israelià existeix gràcies al suport de la primera potència del planeta.
Viure així és el seu destí i l'accepten. Ho accepten perquè saben que és el preu que han hagut de pagar per tot el que ha passat des que els jueus de tot el món empesos inexorablament pel terrible Holocaust nazi, que tots abominem i maleïm- van decidir fer un flashback i tornar a la terra que Moisès un dia els va prometre. Aquesta és la seva aposta, contra llamps i pluja, contra vent i fred. Senten que aquest és el seu lloc i que més val viure així que no pas abandonar la lluita després de tants sacrificis (en aquest sentit en una llibreria ultra del barri jueu hi trobem un volum xenòfob titulat Se n'han d'anar, en referèncis als àrabs). No els envejo, perquè no crec que aquest estat emocional sigui sostenible a llarg termini, ni que es pugui viure autènticament feliç així. La pregunta és doncs, fins quan.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus
Comentaris