Capgròs
El periodista Francesc-Marc Álvaro va vaticinar ahir dijous dia 14 a Mataró que arribarà un moment en què el president català, Pasqual Maragall, haurà de decidir si exerceix de president català o de màxim responsable del PSC: "Està per veure quin barret li pesarà més. Però aquí és on hi haurà la crisi forta, perquè haurà de decidir si és un Pujol 2 o opta per facilitar la feina al PSOE". Álvaro va apuntar aquesta disjuntiva en la presentació del seu darrer llibre, Una política sense país, a la llibreria Robafaves.
Álvaro, de totes maneres, va mostrar-se convençut que el govern tripartit aguantarà tota la legislatura: "Aquest govern va néixer amb una mala salut de ferro, però el que poden fer els tres partits que el formen a l'oposició i per separat és menys del que poden fer junts al govern".
Analitzant també els princiapls personatges polítics Álvaro va alabar en primer lloc la professionalitat del primer secretari dels socialistes catalans, José Montilla, del qual es va definir com a fan: "És un polític professional, que té una visió realista, de donar la cara i resoldre problemes més que crear-ne", va dir. Pel que fa a Artur Mas, el periodista va admetre que s'ha revelat com un polític molt millor respecte als presagis que ell i els seus col·legues en feien fa uns anys. El que va criticar durament Álvaro és l'estratègia adoptada pel partit de Pujol en el sentit de negar la legitimitat de Maragall com a president, cosa que va definir com a "absurda". Finalment, tampoc va estalviar crítiques per a Josep Lluís Carod-Rovira, del qual va assegurar que havia aportat menys al govern del que havia destruït.
El llibre recull els articles que Álvaro ha publicat a La Vanguardia del 2000 al 2004, uns anys que va considerar extraordinàrimanet moguts: "Es tracta d'explicar d'on venim i si pot ser d'apuntar cap on anem", va dir. L'autor va comentar que havia intentat ser honest en el recull i no eliminar aquells articles els anàlisis dels quals després s'han demostrat desencertats, com per exemple un escrit a l'estiu de 2003 que es titulava PSOE, mort: "En aquell moment el 101% de la població mundial estava convençuda que guanyaria no seria el proper president espanyol", va recordar.
"Girar el teatre de les titelles"
Respecte a la seva feina d'analista polític, Álvaro va comentar que el que intenta és "girar el teatre de les titelles -en referència als polítics- i explicar en cada moment perquè cada titella fa el que fa". El periodista va agrair que sovint se li digui que els seus articles són clars: "Ser clar és una obligació perquè sinó la política sembla més complicada del que és. Es tracta de fer senzill allò que pot ser difícil", va dir. L'autor del llibre també va dir que procura ser just: "No tinc una idea sectària de la política, que seria sistemàticament considerar que n'hi ha de bons i dolents".
L'autor va comentar que cada cop el molesta més etiquetar-se com a "catalanista": "Jo sóc periodista català i exerceixo com a tal, i prou. Els periodistes espanyols no es diuen espanyolistes però en canvi n'exerceixen més que nosaltres", va dir. Respecte Catalunya, Álvaro va dir que Catalunya és un subjecte polític que no ha acabat de definir el seu estàtus: "Estem entre Dinamarca i La Rioja", va dir.
Álvaro també va carregar contra la societat civil per utilitzar els polítics de "bocs expiatoris" i per amagar les corrupteles que existeixen en l'àmbit privat: "Què fem nosaltres quan ens diuen si volem una factura amb IVA o sense?", es va preguntar. En una línia políticament incorrecte, va criticar també la democràcia participativa i es va mostrar partidari del sitema actual representatiu: "No m'agrada la democràcia que surt a tocar la cassola, perquè el dia que la revolta tingui uns valors que no ens agraden no la podrem aturar".
En la presentació del treball, el sociòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Enric Renau va definir Marc-Álvaro com un catalanista convençut, ideològicament liberal progressista i "el que sap més de Pujol" de Catalunya. En la tertúlia posterior també hi va intervenir Manuel Cuyàs, adjunt a la direcció de El Punt.
Comentaris