Albert Ràfols-Casamada (i II)

Però el fet més entranyable que m'ha unit a l'Albert al llarg de tota la meva vida, va ser l'any 2002 quan Bettina Farreras, Consellera Delegada de Bassat Ogilvy a Barcelona, va organitzar l'acte benèfic “Junts per un món millor” destinat a recollir fons a favor de la Marató de TV3 dedicada a la investigació de les malalties inflamatòries cròniques. La Bettina va tenir una idea extraordinària consistent a demanar a una sèrie de personalitats de Barcelona i a una sèrie d'artistes de la nostra ciutat, de pintar plegats un quadre, que firmarien ambdós i que es vendria en subhasta pública al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.



Quan li van demanar a l'Albert Ràfols si voldria participar en aquest acte benèfic va dir que sí immediatament i afegí que li agradaria pintar el quadre amb mi. Quin compromís per mi! Vaig passar uns quants dies pensant què fer perquè lo meu és apreciar l'art pictòric però no pas fer-lo. Donat que sempre he pensat que existeix una idea per a solucionar qualsevol tipus de problema, vaig decidir buscar-la. No vaig trigar molt a trobar-la: tinc un objecte absolutament entranyable per a mi i del que no me'n despendria mai a menys que fos per una obra benèfica d'enorme importància: la sageta amb la que es va encendre el peveter als Jocs Olímpics de Barcelona. De fet en vam fer servir quatre, dues pels assajos amb públic, una per la Cerimònia d'Inauguració dels Jocs Olímpics i una darrera per la Cerimònia d'Inauguració dels Jocs Paralímpics. Donat que tots volíem la sageta de la cerimònia inaugural, començant per Juan Antonio Samaranch que volia exposar-la al Museu Olímpic de Lausana, vam decidir posar les quatre sagetes dins d'una caixa tancada, barrejar-les i després repartir-les. Així tots podem dir que la nostra té el mateix valor que les altes tres. Un cop meditat i parlat amb la meva dona i els meus fills, vaig decidir portar la sageta a l'estudi de l'Albert Ràfols el dia que havíem de pintar junts el quadre. Li vaig explicar que era la millor contribució que podia fer a l'obra d'art que ell faria a continuació. Per bé que la idea d'incorporar la sageta al quadre li va agradar molt, finalment em va dir que era una llàstima que em quedés sense quelcom tan valuós per mi i que ell pintaria la sageta al quadre i que després, plegats, acabaríem de pintar l'obra. Puc assegurar-vos que un cop pintada la sageta, quan em va donar un pinzell amb pintura blava i em va dir: “comença per aquí i pinta de dalt a baix”, les cames em tremolaven. A base d'anar-me animant i òbviament d'anar–me explicant com ho havia de fer, vaig dedicar tota una tarda a anar pintant part del quadre que naturalment ell anava completant amb el mateix o altres colors fins que va quedar enllestit. El va signar i em va demanar que també el signés. Vaig veure que quedava una mica d'espai just a sota de la seva signatura i allí vaig signar, però el tras i la mida del pinzell van fer que la meva quedés més gran que la seva, cosa que no podia acceptar de cap de les maneres. Vaig demanar-li d'esborrar-la i vaig tornar a signar amb tant cura, que més que signar hi vaig escriure el meu nom, vigilant que no quedés més gran que la seva signatura.

El dia de la subhasta, el quadre d'en Ràfols va començar a cotitzar-se. Jo no m'havia ni plantejat de comprar-lo, però la meva filla Yolanda, que seia al meu costat, m'hi va animar dient-me: “pots tenir tota una col·lecció d'obres d'Albert Ràfols-Casamada i no tenir la que has pintat amb ell? Has de pujar i comprar-la”. Puc dir-vos que el quadre en el que havia participat és l'obra d'en Ràfols que he pagat més cara en tota la meva vida, però no me n'he penedit en absolut, ben al contrari, m'hagués penedit moltíssim de no haver-la comprada.

Aquest quadre va ocupar una petita sala a Can Palauet durant l'exposició que li vam dedicar. A la sala, s'hi va instal·lar també un televisor que passava el vídeo gravat mentre en Ràfols i jo pintàvem conjuntament l'obra, el mèrit de la qual, és íntegrament seu. També voldré que en el nou Museu, aquesta obra i aquest vídeo ocupin un lloc especial.

Espero que aviat tots els mataronins i la resta de catalans i espanyols que ho desitgin, pugin visitar la primera exposició a la Nau Gaudí, on amb tota seguretat hi haurà obra de l'extraordinari artista que ha sigut l'Albert Ràfols-Casamada.