Albert Pla, un antisistema desorientat

Albert Pla és un habitual dels escenaris mataronins, gairebé sempre de la mà de la Casa de la Música Popular. Ha participat en diverses edicions del cicle de Músiques Tranquil•les –tot i que la seva música i actitud escènica és més aviat esbojarrada-, ha actuat en solitari i acompanyat –de noms com Pascal Comelade o Diego Cortés- al Clap i al Monumental. Les seves darreres visites sempre han estat un èxit de públic. Pla, l’inimitable cantant de Sabadell, no falla a la seva cita amb la capital del Maresme cada cop que li arriba l’hora de presentar una gira o un espectacle nou. Ara està recorrent el país per donar a conèixer la seva darrera proposta, ‘Manifestació’, i el teatre Monumental l’espera aquest divendres, dia 15. Un cop més, com una de les estrelles de la programació del Músiques Tranquil·les.

Manifestació, com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’Albert Pla, és un espectacle original, atrevit, provocador i arrelat a l’actualitat. El personatge protagonista és un ciutadà fart del sistema, que no s’atreveix a fer el que realment li demana el cos –exercir la violència contra policies, banquers o empresaris- i decideix fer el que fa la resta, participar en una manifestació d’indignats. Aquesta ‘mani’ es creua amb una altra d’antiavortistes. Per escapar d’una càrrega policial, el protagonista es refugia en una protesta independentista. Hi ha tantes manifestacions col•lapsant la ciutat que és impossible escapar de la protesta.  I així comença la història d’un home atrapat en una manifestació eterna. “A ell li hagués agradat matar un parell de policies, o de banquers, o d’empresaris  sense escrúpols, però al final, com tothom, decideix unir-se a una manifestació contra el sistema”,  proclama el cantautor en la presentació del protagonista de Manifestació.

Albert Pla porta més de 20 anys als escenaris, presentant els seus espectacles a vegades naïf, sovint polèmics, sempre personals i intransferibles. Des d’aquell ‘No sólo de rumba vive el hombre’, de l’any 1992, passant per la cançó La dejo o no la dejo que alguns van entendre com una apologia al terrorisme, fins a un àlbum de cançons de bressol, incursions en el cinema, o col•laboracions amb artistes particulars com Comelade, Cortés, Robe Iniesta o Quimi Portet. Una carrera espectacular que viu un nou capítol amb aquesta ‘Manifestación’, un signe dels temps convulsos en els què vivim.

Divendres, dia 15. A les 10 de la nit al teatre Monumental