Albert Espinosa defensa que el cinema i el teatre han d’eradicar els tòpics

Per a Albert Espinosa, el cinema i el teatre tenen una missió social: mostrar la realitat tal com és i reflectir els problemes que tenen els espectadors a la vida real d'una manera verídica, fugint dels tòpics. Una concepció que Espinosa, que combina el teatre amb els guions per a cinema i televisió, ha plasmat en films de gran èxit com Planta cuarta o Tu vida en 65', i que el va portar el passat divendres dia 2 a inaugurar la primera Mostra d'Art Social de Mataró.

Espinosa va oferir una conferència a l'Aula de Teatre, en què va explicar principalment com l'experiència d'haver patit càncer (va estar ingressat en un hospital entre els 14 i els 24 anys i a causa de la malaltia va perdre una cama, un pulmó i mig fetge) l'ha condicionat com a creador. “Les pel·lícules que tracten el càncer sempre mostren dolor, patiment, caps pelats, vòmits constants, morfina... Però durant el meu procés, malgrat tot, jo vaig aconseguir ser feliç”, va dir Espinosa. El guionista es queixa de què tant el cinema com el teatre “et fiquen la por” quan parlen d'aquesta malaltia. “Això és molt negatiu, perquè molta gent arriba a concebre la vida segons el què veu a les pel·lícules”.

Espinosa atorga tant al cine com al teatre una gran influència en la conducta i la manera de pensar de les persones; per aquest motiu, quan escriu una pel·lícula o una obra de teatre, ho fa amb “l'objectiu d'eradicar els tòpics”. El guió de Planta cuarta n'és el millor exemple. El film, dirigit per Antonio Mercero i protagonitzat per Juan José Ballesta, narra les peripècies de tres nois internats a l'hospital, malalts de càncer d'ossos. La vida dels tres protagonistes, però, s'allunya de l'angoixa constant i està plena de trapelleries per l'hospital, escapades, entrenaments de bàsquet i jornades prenent el sol. “Hi ha gent que després de veure la pel·lícula m'ha assegurat que ja no tenia tanta por al càncer”, va dir Espinosa. Segons ell, Planta cuarta no edulcora la realitat, simplement la mostra tal com és, basant-se en l'experiència del propi guionista, sense caure en el tòpic de tractar el càncer com un drama absolut i irreversible.

Trencar barreres
L'obsessió d'Espinosa és trencar barreres i fugir de visions interessades i distorsionades de certs col·lectius. Així ho ha deixat palès en pel·lícules com Va a ser que nadie es perfecto, on els tres protagonistes són un cec, un sord i un coix, Tu vida en 65', que tracta el tema de la mort, o la comèdia teatral No me pidas que te bese porque te besaré, que reflecteix el món de les persones amb discapacitat. Segons Espinosa, quan aquests tipus de personatges apareixen a les pel•lícules, mai ho fan com un protagonista més, sinó perquè “el guió, la trama, exigeixen l'aparició d'algú” amb aquest problema.