Capgròs
No s'havia fet mai un llibre com aquest?
L'any 1940 Marià Ribas va publicar un article periodístic al diari Mataró que feia un resum de la història del pessebre a la ciutat i des d'aleshores només es coneixen articles similars que han anat repetint el que Ribas va escriure en el seu moment, afegint-hi, això sí, els fets més destacats de l'Associació de Pessebristes refundada l'any 1960. Cal dir que Ramon Romeu, primer president de l'actual Associació i que malauradament va morir ara fa dos anys, havia recollit diverses dades sobre la història del pessebrisme mataroní, però gairebé no va tenir temps de publicar-ne res; el llibre que avui presentem recull una part del seu treball.
Quines particularitats té la història del pessebre a Mataró?
La majoria d'històries del pessebre que s'han publicat fins ara són, de fet, reculls de notes sobre la trajectòria de l'associació pessebrista de cada poble o ciutat. A Catalunya ja s'editen llibres sobre pessebres, però si ho comparem amb altres països europeus i si tenim en compte la incidència que el pessebre té a casa nostra, és evident que estem endarrerits.
Per això, per poder respondre aquesta pregunta, farien falta més monografies històriques d'altres localitats. Amb tot, penso raonable dir que Mataró és un bon exemple del que passa a la història del pessebre en moltes altres poblacions i, al mateix temps, es pot afirmar que Mataró ocupa un lloc destacat en la història del pessebrisme català.
Per què ara?
Aquest Nadal es va celebrar a 75ena edició del concurs local de pessebres. És un dels certàmens culturals més antics de Mataró. Aquesta efemèride va motivar l'edició d'aquest llibre per part de l'Associació de Pessebristes, però seria injust ignorar que el concurs és només una petita mostra de l'actual vitalitat del pessebrisme a la nostra ciutat. Sense el concurs, la necessitat de publicar un llibre com aquest estaria igualment justificada.
Quines lliçons podem extreure del llibre?
És difícil resumir-ho. Al final del llibre ja s'ofereixen unes conclusions i uns reptes de futur. Amb tot, és interessant veure com la tradició del pessebre, en contra del que alguna gent pensa, ha anat evolucionant i transformant-se al llarg del temps, de manera que el pessebre també reflecteix els canvis que ha experimentat la societat. En la mesura que sapiguem mantenir viu el pessebre, és a dir, que sapiguem anar-lo canviant, sense dogmatismes, aquesta tradició seguirà sent viva i tindrà el futur assegurat.
PERFIL DE L'AUTOR
Albert Dresaire Gaudí (Mataró, 1969) és informàtic. L'Afició pel pessebre li ve de ben petit, quan el feia a casa amb la seva família. Des de l'any 1980, és soci de l'Associació de Pessebristes de Mataró, i actualment està vinculat a diverses entitats pessebristes de Catalunya i l'estranger. Va ser secretari de la Federació Catalana de Pessebristes des de l'any 1988 al 1991. És autor del treball de recopilació Notes sobre el pessebrisme a Catalunya (Castellar del Vallès, 1995) i ha escrit diversos articles i opuscles de temàtica pessebrista. És coautor, amb Jordi Montlló, del projecte museològic del Museu del Pessebre de Catalunya, situat a Sant Vicenç de Montalt. També ha realitzat alguns treballs d'història local, entre els quals hi ha el llibre La Guerra del Francès a Mataró (1808-1814) (Mataró, 1989), escrit amb Eloi Beulas. Amb altres pessebristes d'arreu de Catalunya, l'any 1999 va fundar el col·lectiu d'opinió, recerca i difusió del pessebre El Bou i la Mula.
Comentaris