Al purgatori

Passejava amb un amic per Beit Hanina, un poble palestí assimilat com a part de Jerusalem, i per tant annexionat per Israel com a propi. Annexionat parcialment, ja que la part antiga de Beit Hanina s'ubica als Territoris Ocupats controlats per l'Autoritat Palestina, per tant no està annexionat per Israel encara que sí ocupat, que és diferent (ja que tota Palestina està ocupada però no tota annexionada). El poble així està segregat en dos amb el seu corresponent mur d'apartheid, carreteres-frontera, punts de control militars etc.

El meu amic assenyalà una franja de cases i em va dir: “la gent que viu allà, viuen al purgatori. Castigats en una franja de terra en la que són il·legals i segregats per raons de surrealisme administratiu. Legalment aquella gent té el carnet de l'Autoritat Palestina ja que se'ls considera del Beit Hanina palestí. Per tant no tenen carnet de Jerusalem, que sí està annexionat per Israel. Però en canvi físicament aquella gent sí que viu a les terres del Beit Hanina annexionat per Israel com a part de Jerusalem. I per tant no poden fer res, no es poden moure en una franja de més de 20 metres, ja que per un costat tenen el mur o les carreteres israelianes d'apartheid, i per un altre costat son il·legals i la policia israeliana els pot detenir i empresonar en qualsevol moment”. Parlant amb aquelles famílies ens explicaven que no podien anar a Jerusalem ja que els podien detenir en qualsevol moment en considerar-los il·legals (a la terra on sempre han viscut), i que per anar als Territoris Ocupats Palestins havien de creuar camins inaccessibles en cotxe, plagats de controls militars i amb permisos especials. Per anar a les escoles a la part palestina la canalla havia de creuar sota risc zones amb muntanyes d'escombreries.

A la ciutat palestina de Baqa al Sharquiya hi ha un altre exemple de purgatori (entre tants i tants exemples) del mur d'annexió a Cisjordània. Un grup d'unes deu famílies del poble de Cisjordània han quedat al costat israelià ja que Israel ha construït el mur annexionant-se terres de Cisjordània. Però aquesta gent té carnet de l'Autoritat Palestina, i clar no poden moure's a Israel perquè són il·legals, però per anar al seu poble just a l'altre costat del mur han de tenir permisos especials i creuar segons els horaris restringits del check point militar.

De fet el mur ha creat centenars de famílies al purgatori, i el cas més extrem que he conegut és el de la casa d'una família del poble de Mas-Ha, al sud de Tulkarem, que tenen la seva casa just on Israel va decidir que havia de passar el Mur d'annexió. Evidentment el lloc per on passa el mur s'annexiona a territori palestí, ja que just al costat d'aquesta casa hi ha una colònia il·legal israeliana de les que se'n troben a centenars ocupant territoris palestins. En la major part de casos com aquests la decisió d'Israel és molt clara i és demolir la casa. Davant la tossudesa de Hani Amer, el marit de la família, a no deixar que demolissin la seva casa, Israel va castigar la família i van literalment rodejar la casa amb el mur: al costat del jardí amb els característics blocs de ciment i al costat de la casa amb tanca electrificada, i amb una porta amb presència militar les 24 hores, amb tanquetes i soldats a la junta dels dos fragments de mur.

Quina necessitat hi ha de crear tota aquesta infraestructura de seguretat per torturar la vida normal d'aquestes famílies (com de tantes)? Raons de seguretat? Raons econòmiques? Jo crec que en aquests casos clarament sols hi ha un inexplicable sentiment sàdic que deriva del sionisme extremista. Això es al que alguna gent anomena violència burocràtica, una violència que com sempre Israel arremet com a càstig col·lectiu contra la vida de la població palestina. Una violència silenciosa per expulsar la població i segregar-la, amb una complexíssima trama legal i burocràtica dissenyada per Israel, una violència agressiva que es la que realment castiga la població perquè afecta en tots i cadascun dels moments de la seva vida. Una violència que no té l'escàndol dels atacs militars ni els màrtirs en atacs de l'exèrcit israelià però molt més efectiva, molt més desgastadora, molt més cínica i cruel i que no perdona a ningú. Una violència fora de les crítiques internacionals, com si torturar diàriament la vida de la gent fos un assumpte intern, i no humanitari i internacional. I a qualsevol persona li funciona dir que tots són terroristes i que Israel té dret a defendre's. Una curiosa acusació bàsica que ha funcionat en moltes guerres, apartheids, marginacions, genocidis etc., sempre contra població civil, i que ara s'utilitza per justificar polítiques de crims d'estat. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol