Aigües preferents

Mataró ha estat notícia aquests dies perquè el president de la companyia municipal Aigües de Mataró SA, l'advocat mataroní Xavier de Dòria, ha estat acusat pels sindicats CC.OO i UGT i la federació d'associacions de veïns de la ciutat, de cometre un frau com a usuari pont al comptador d'aigua del seu domicili per estalviar-se les factures de la comunitat de veïns i d'un local comercial, segons un comunicat presentat dilluns passat en roda de premsa. El grup socialista ha reclamat ja una comissió d'investigació i l'alcalde, de CiU, s'ha compromès a mirar-s'ho. Esperem que tot plegat s'aclareixi pel bon nom de tots els implicats.

Sobta, però, que ningú hagi parat esment a preguntar-se què fa exactament aquest advocat mataroní al front d'una de les empreses més importants de la ciutat, una companyia municipal que presta el servei de subministrament d'aigua a més de cent-vint mil persones. El càrrec de president (que jo sàpiga, no remunerat) és un lloc de designació política, que forma part d'un consell d'administració amb representants del conjunt de formacions que composen el ple municipal. El seu nomenament fou la prova més evident, aleshores, d'un pacte entre CiU i PP que aquests darrers s'enorgullien de mostrar com un trofeu ("estamos muy satisfechos de poderos anunciar que se aprobó, a propuesta nuestra, la presidencia de la compañía “Aigües de Mataró”, que desempeñará el Sr. Xavier de Dòria i Cabot", hi diu aquí). Mesos més tard, per un "atac de banyes" del soci minoritari, va descobrir que el pacte s'havia redactat i signat en paper però que s'havia amagat conscientment a l'opinió pública i qui sap si a la militància d'ambdós partits. Curiosament, l'anunci de ruptura unilateral que en féu el PP, no significà el relleu de Xavier de Dòria, que ja havia representat els "populars" en altres àmbits municipals, al front de la important companyia.

La notícia ha coincidit amb la bona notícia de la unitat d'acció del conjunt de grups municipals contra el presumpte frau de les preferents, que a la nostra ciutat s'ha cobrat milers de víctimes, sobretot clients de Caixa Laietana, ara absorbida per Bankia. Representants de tots els grups municipals, a banda del treball en una comissió ad-hoc, van anar fa poc a Madrid per entrevistar-se amb els grups parlamentaris i la defensora del Poble, almenys. L'alcalde ha informat també tant la fiscalia com el Síndic de Greuges i, seguint un costum en tots els temes que no li agraden, ha encetat un discurs "indignat" contra la "immoralitat" de l'entitat d'estalvis (en algun curset deu haver après que la base d'un bon relat és assenyalar de seguida "els dolents").

El cert, però, és que l'advocat mataroní, fins fa no massa, era des de 2007 un càrrec important de Caixa Laietana, com bé informava el diari Expansión al cap d'uns mesos, fitxatge -segons diu- "consensuat" abans de la marxa de l'anterior director general, que dóna la casualitat que era el seu pare. No cal dir de quin període són aquestes preferents, oi? Es veu, però, que la indignació i la moralitat deuen estar per sota del ferri acord polític que manté l'alcalde Mora amb el PP, que ha permès mantenir fins avui, almenys, aquest nomenament. Un "pont de diàleg", com es diu, una mica fraudulent, sembla. Que fa aigües.