Ai Ai Ai recuperen al Clap les seves millors cançons

El ritme de ventilador, l’element més genuí de la rumba catalana, no caduca mai. Difós pel Gato Pérez, identifica la manera de tocar la guitarra pròpia d’aquest estil, que viu en perenne auge. La llista de grups recents que parteixen de la rumba per elaborar el seu discurs mestís (Ojos de Brujo, Muchachito) és eterna. Però també és l’hora que els conjunts clàssics, els que tenen la patent, es reivindiquin. Com els Ai Ai Ai. Ventilador és el nom del segell que els acaba de publicar el seu darrer disc, el recopilatori “Les millors cançons del mil·leni passat”. Un títol poc modest on es recullen clàssics de la rumba com ‘Sota la palmera’ (sintonia d’un programa homònim de TV3), ‘Tot això eren vinyes’ o ‘It’s so hard to be a catalan’.

Ai Ai Ai, integrats per Rafael Salazar, Pep Lladó i Miquel Górriz, van aparèixer amb el disc Neguits, angúnies i forats, amb el qual van trencar tots els tòpics al voltant de la rumba. Mesclada amb música llatina, funk, rock i rap, quan el terme ‘mestissatge’ era en boca de ben pocs, van plantejar un discurs festiu i propi, qualificat com a “rumba d’autor”. Les lletres, amb l’enginy i la crítica social com a marca de la casa, també els van fer destacar. Ara, després d’un llarg silenci en què han engegat projectes paral·leles com Paté de ron, treuen de nou el cap per recordar com n’eren, de frescos i divertits.

Dissabte, dia 1. A les 10 de la nit a la sala Clap. Preu: 8 euros (6 via web)