Agàpit Borràs i Joan Giménez defensen la rehabilitació de Can Fàbregas

Un centenar de persones es van acostar ahir a la biblioteca Pompeu Fabra per assistir a l'acte organitzat per la Plataforma Salvem Can Fàbregas, amb el títol "Can Fàbregas ­ Cruïlla de Camins", on van participar l'arquitecte Agàpit Borràs i l'historiador Joan Giménez. Els ponents van criticar les decisions del Consell de Patrimoni Arquitectònic (del qual Borràs n'és vocal) per canviar radicalment el nivell de protecció de l'edifici per tal que aquest es pugui enderrocar (amb la categoria A, la màxima, Can Fàbregas no podia tirar-se a terra). Els ponents també van recordar la importància que, segons el seu parer, té el patrimoni de la ciutat i diverses actuacions en contra d'aquest bé al llarg dels anys.

Borràs va criticar la manera de fer del Consell de Patrimoni Arquitectònic, que "no es va debatre el cas [canviar el nivell de protecció de la fàbrica de A, el màxim, a H, el mínim] entre els membres del Consell" a la vegada que va afegir: "la votació va ser secreta, quan sempre s'ha fet a mà alçada". L'arquitecte va fer una repassada als diversos documents i Plans urbanístics de Mataró (PAUM) en els que es ressaltava la importància del patrimoni arquitectònic que conformen les diferents fàbriques de la ciutat. Borràs, a més, va assegurar que la cruïlla en la que es situa Can Fàbregas "el trànsit és molt complicat i la introducció d'una locomotora comercial a la zona col·lapsaria la ciutat". Per l'arquitecte, la maduresa de Mataró en quan a creixement "no pot estar condicionada sota un gegant econòmic com pot ser el Corte Inglés". "Aquest no és el camí", va cloure.

Per la seva banda, l'historiador Joan Giménez va posar la vista enrere per recordar que malgrat "els polítics sempre han dit que el patrimoni és important, han acabat fent agressions a aquest bé de la ciutat". Els Cinemes Clavé, L'edifici Ateneu (la rehabilitació de la qual el ponent va qualificar de "imitació de pessebre"), Can Palauet, l'enderrocament de la casa de Miquel Biada o la sala de plens de l'ajuntament, que segons en paraules de Giménez, s'ha passat "d'un model ambientat en el segle XIX a un disseny encarregat a un tècnic d'Ikea", van ser alguns dels exemples que l'historiador va posar com a "nyaps de l'ajuntament al patrimoni de la ciutat que s'han fet al llarg dels anys". Tot i això, el ponent també va reconèixer bones obres de cara al patrimoni com la rehabilitació de les muralles.

Giménez no va dubtar en carregar amb duresa sobre el Consell de Patrimoni Arquitectònic, i després d'assegurar que "havien perdut credibilitat" va etzibar que l'actuació del Consell havia estat "com a les corts franquistes, sent obedients al que vol l'amo", ja que "deixen de complir les seves funcions encomanades per culpa de les intervencions polítiques sobre els tècnics". Per l'historiador, Mataró "s'està menjant a ella mateixa davant una pressió tan forta que no s'atura davant elements patrimonials com Can Fàbregas o Can Sisternes". Uns elements que per Giménez "formen part de nosaltres, del a nostre identitat". L'historiador va cloure la seva intervenció llegint el poema La Fàbrica de Miquel Martí Pol.