Afers quotidians

Últimament els mitjans de comunicació ens bombardegen amb noticies relacionades amb l'espai i l'astronomia: que si hi ha aigua a Mart i a la Lluna, que si han trobat un nou exoplaneta.., i fa només unes setmanes el descobriment d'un asteroide, el 2009 ST19. Una roca sideral, per cert, amb molts números perquè s'estavelli contra la nostra estimada terra. En general les qüestions astronòmiques no interessen gaire a la majoria de la població, però quan es parla de la col·lisió d'un asteroide d'un quilòmetre de diàmetre amb el nostre planeta la cosa canvia. I quan ens assabentem que el citat asteroide el va descobrir un astrònom aficionat, encara més. Tant malament està l'astronomia professional al món, que han de vetllar el cel els astrònoms aficionats? Llavors, per què coi hem construït el Grantecan (Gran Telescopi de Canarias)?

Doncs, sort en tenim dels aficionats a l'astronomia. Sobretot dels aficionats que segueixen i fotografien cometes, asteroides i Neos..., i que després envien les dades astromètriques al Minor Planet Center, perquè aquest centre internacional calculi les òrbites i les posicions dels cossos potencialment perillosos pel nostre planeta. I dic que sort en tenim perquè hi ha milers d'amateurs a tot el món. Milers de persones que dediquen moltes hores a l'observació i l'estudi del cel sense afany de lucre. Llavors, què fan els professionals? Doncs estudis de més envergadura, com la recerca i l'estudi de l'origen de l'univers; o la recerca de planetes, tipus terra, més enllà del sistema solar, entre altres coses. Controlar els objectes potencialment perillosos amb els grans telescopis seria com matar mosques a canonades: un malbaratament i un miracle (en el cas que la bala de canó toqui la mosca, es clar).

Josep Maria Bosch, un professor de literatura catalana en un institut de Tàrrega, va descobrir l'asteroide 2009 ST19 per atzar, com quasi totes les coses que es descobreixen a l'univers, mentre perseguia un cometa que jugava a fet i amagar. Però això no li treu cap mèrit, tot el contrari. Va pescar un pedrot d'un quilòmetre de diàmetre, que passava a dues vegades la distància terra lluna, allà on milers d'astrònoms, professionals i amateurs, no van veure res. I ho va descobrir amb un instrumental casolà: un telescopi Newton de 31 centímetres d'obertura, muntat per ell, col·locat a sobre d'una muntura casolana, dissenyada per ell i que es troba dalt de tot d'un terrat al vell mig del poble de Santa Maria de Montmagastrell, a Lleida. No us deixeu enganyar per la senzillesa del seu equip doncs càmera i telescopi, junts, valen tant com un cotxe petit.

Al maresme hi ha set o vuit observatoris semblants al d'en Josep Maria Bosch (quatre són a Mataró). Tots són amateurs i tots col·laboren amb el Minor Planet Center. Així doncs es qüestió de temps que un maresmenc es trobi en la mateixa tessitura que en Bosch. Tot i que estic segur que cap d'aquests observatoris voldrà ser recordat per descobrir l'asteroide que podria acabar amb la vida sobre la terra.