Adéu, Josep Maria

Fa molts pocs dies ens havíem d’acomiadar ben tristament, de lluny i per escrit, d’una persona de la magnitud d’Arnau Puig, filòsof i crític d’art.

Aquesta maleïda pandèmia ens ha impedit retre-li un comiat digne i poder acompanyar la família i coneguts en aquests amargs moments.

Ara ens trobem de nou en aquestes circumstàncies, arran d’una altra pèrdua d’un gran amic, artista i membre de la junta de la nostra Associació, en Josep Maria Gomis.

Altre cop ens veiem en la impossibilitat d’apropar-nos als seus familiars i amics més íntims per a dir-los-hi com i de quina manera sentim aquesta mort.

En Josep Maria va ser un artista molt complert a qui mai li van caure els anells per obrir les portes del seu estudi i del seu taller així com impartir classes per donar eines i engrescar vocacions artístiques, noves o velles, tot ben amarat de la seva immensa humanitat i simpatia.

Va ser això: un gran artista a escala humana que ens va captivar tant per les seves obres com pel tracte obert i solidari que vam rebre d’ell.

La seva obra escultòrica venia precedida d’un domini extraordinari del dibuix del natural, enriquit amb tota una sèrie de recursos adquirits tant per estudis com per mètodes d’auto-aprenentatge. El seu bagatge era molt gran i això li permetia utilitzar les seves creacions per a comunicar sentiments, passions, serenor, joia...

Les seves obres són explícites, fins a un cert punt, i connecten directament amb la part emotiva dels admiradors, que, cal dir-ho, eren, són i seran, moltíssims.

Les seves obres seran el seu record material, d’una gran qualitat, però la petjada que ha deixat en els nostres cors és inesborrable, per molt que pugui sonar a frase feta per aquestes ocasions. És que en Josep Maria era així: se’t guanyava i ja el podies afegir, com no fossis un estrany, a llista d’amics dels qui pots refiar-te.

Una greu i sobtada malaltia li ha llevat la vida i amb ella ens ha deixat tan sols aquesta oportunitat de dedicar-li unes emocionades frases, però ens hem quedat amb les ganes de retre-li un merescut adéu i poder abraçar-nos entre tots i totes aquells i aquelles que el vàrem estimar.

Josep Maria, no vull plorar, perquè tal com tu eres, em sembla que ens renyaries i faries brometa. Això també ho enyorarem. Adéu des del fons del cor.