Adéu a l''últim bohemi'

Cercant la llibertat. Aquest és el lema que ha presidit avui dijous dia 29 a la tarda la cerimònia d'acomiadament de l'artista Pere Màrtir Viada, mort dimecres al vespre als 63 anys. Un acte "molt senzill" organitzat pel col·lectiu El Dimarts del Llimoner i part de la seva família que ha congregat unes dues-centes persones al Tanatori de Mataró, on s'han escoltat les seves cançons preferides, un poema dedicat a ell i un parlament del crític d'art Pere Pascual. "És el que ell hagués volgut", ha explicat Manuel Patricio.

Aquestes han estat algunes de les reaccions dels presents, on es barrejaven amics, artistes i polítics de la ciutat que compartien l'estimació per a "l'últim autèntic bohemi del món", com el definia Ricard Julià en sortir.

Nefer (artista). Era una persona per mi molt imprescindible. El trobaré a faltar molt. Cada vegada que ens vèiem era com si retrobéssim alguna cosa. Era una alegria. Ens estimàvem molt. Tenia com una retirada al meu pare, perquè era una persona ferma i molt honesta i per mi va ser un gran amic. Artísticament era únic, els seus dibuixos estaven plens d'històries. I a part, ell era un gran coneixedor de la pintuura, tenia molt de criteri. Els seus comentaris eren encertadíssims. Gran amic dels pintors i ell tenia el seu segell personal.

Andreu Beneit (Arcàdia Cafè Cultural). "En recordarem moltes coses, d'en Pere. El més fàcil de recordar serà la seva obra, però també moltes altres coses. El vaig conèixer quan era molt jove, quan tenia quinze o setze anys, i recordaré que d'una manera o altre va influir en estimar l'art; me'n va ensenyar, com amb tanta altra gent. I el recordaré com un personatge únic".

Antoni Luís (Sant Lluc per l'Art). "Era un artista de cap a peus, una bona persona amb totes les seves contrarietats. I una persona molt a l'abast, era molt accessible. Podies parlar d'ell del que fos. No tenia cap pressumpció. Era d'una generació que tot ho relativitza. M'agradava molt, sobretot perquè mai perdria el somriure. Sempre me l'he estimat".

Carlos Soriano (El dimarts del Llimoner): "Era un personatge tan atípic, tan carinyós, tan especial... ara tots diem coses d'ell però el més important és que era una persona més conseqüent. Vivia en llibertat, amb totes les conseqüències que això podia tenir, perquè l'ha portada a extrems que només podia fer-ho una persona com ell. I també una persona molt amiga dels seus amics, i molt íntegra. Fa temps que el trobem a faltar perquè ja era a l'hospital, sempre faltava una persona. Ara més, perquè sabem que no hi ha remei, però estarà present sempre".

Josep Novellas (Dimarts del Llimoner). "El recordarem tots sempre. El trobarem a faltar com a paisatge de Mataró. L'altra dia venia del meu taller i passava per on ell passava... i el veia, amb la seva cervesa, el seu diari. Hi és, hi serà sempre".

Esther Joan (Vídua de Josep Maria Rovira-Brull). "Era una persona que venia moltíssim a casa, parlo dels inicis, dels anys setanta. El Pere ha sigut una constant a casa seva. Era un de la colla, de grans tertúlies, de sortir i passar-nos-ho de conya. El recordaré com un gran amic que ha estat i molt anarquista tan en la seva vida com amb la seva obra".

Domènech (Artista). "El Pere per mi, quan jo tenia disset o divuit anys, va ser una de les primeres persones amb qui vaig parlar d'art i que va valorar el que feia. Hi tenia molt bona relació, era un individu fantàstic. Recordo que el primer dibuix que vaig publicar va ser en un fanzine underground que vam fer amb una sola nit, sense dormir, per un Sant Jordi. Era un individu collonut".

Artur Palomer (Pal) (Artista). "D'en Pere en quedarà tot, dels anys que fa que el conec, de les xerrades que hem viscut i de les vivències que hem tingut. Era un home sorprenent, obert a qualsevol cosa, que et deixa empremta, sobretot com a persona. Era un fora de sèrie, estessis o no d'acord amb ell. En recordaré les seves ulleres, la seva barba... sempre ha estat en Pere... mai podies pensar que et sortiria per un lloc inesperat".

Pep Comas (regidor d'Educació). "Una imatge que em ve és la nit i l'altre converses llargues, sobre qualsevol cosa, no només d'art. I una visió crítica però ben raonada sobre la nostra ciutat. Era una persona que tenia visió i posició i els ulls molt oberts. Aquí avui s'ha dit que a en Viada no se'l podia comparar. Era l'univers Viada, però molt posat en el seu entorn, les seves amistats i la seva ciutat".

Ricard Jordà (artista): "Ens vam conèixer quan en teníem disset i ara en tinc 62. Fa uns anys que visc a fora, a la muntanya, i amb en Pere quan hi penso... em ve un somriure, que és el que em ve quan penso amb la meva gent. Amb en Pere ha marxat l'últim bohemi de veritat que quedava al món. Un gran amic, com un germà".

Genís Viada (fill de Pere Màrtir Viada): "Ha sigut una cerimònia molt emotiva, que hem muntat a tres bandes; la família, els del Dimarts del Llimoner i l'exmarxant del pare, l'Oriol Hernández. He hagut de fer de mestre de cerimònies. Només tenia relació amb mi, el pare. Quan pensi amb ell pensaré amb la bona conexió que hem tingut a nivell polític i artístic, com a amic i com a referència".