Adéu a Can Xalant

El centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant tancarà portes a finals d’any. L’Ajuntament ha decidit trencar amb l’externalització de la gestió del centre, que des de la creació del mateix portava l’empresa cultural Trànsit Projectes. Ho fa, assegura el consistori, a causa del context econòmic advers, amb l’objectiu de “repensar” el model de centre tot mantenint el “compromís” amb el projecte que s’hi duu a terme. Costa de creure, però, que en aquest context actual, on qualsevol despesa de l’administració municipal es mira amb lupa, Can Xalant torni a obrir portes d’aquí a uns mesos amb un model renovat i que alhora mantingui la mateixa filosofia de treball. El més probable és que un cop baixi la persiana, la clau quedi guardada al fons d’un calaix. La mesura sorprèn quan fa tan sols vuit mesos Can Xalant va ser inclòs a la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de la Generalitat. Però s’entén millor quan es comprova que aquesta xarxa, anunciada a bombo i plateret, no ha pres cap volada i els centres que la integren es troben en situació molt precària. I, sobretot, quan es recorda la posició de CiU de Mataró contrària a aquest equipament ja des de l’època en què estaven a l’oposició. El tancament posarà fi a la història d’un centre que, en els seus 7 anys d’història, mai ha aconseguit trobar el seu millor encaix amb la ciutat de Mataró. Bona part dels ciutadans mai han arribat a entendre què s’hi feia i per a què servia. Sovint s’ha tirat en cara als seus gestors que es tanquessin massa al seu propi món i que no tinguessin prou voluntat d’acostar als mataronins la tasca que s’hi duia a terme. Però des de l’àmbit polític tampoc s’han fet mai els esforços necessaris per explicar, o fins i tot per entendre, quina era la missió de Can Xalant i com es podia vincular de manera efectiva al teixit cultural de la ciutat. Un teixit que, en els darrers anys, s’està empobrint a marxes forçades.