Abans de portar un animal de companyia a casa

Sens dubte tots els que tenim o hem tingut un animal a casa, som sabedors de les nombroses avantatges que té compartir amb aquestes petites vides la nostra quotidianitat: al seu costat tots hem après a somriure per les coses més petites i a gaudir de situacions carregades d'espontaneïtat i innocència. No obstant, . Aquesta valoració prèvia és fonamental per evitar futures situacions que, en molts casos, acaben amb l'abandonament de l'animal.

El més important: tenir molt clar que un animal de companyia es té perquè es vol, però un cop es té, suposa tota una sèrie de responsabilitats envers ell. Cal considerar que tot animal comporta, en més gran o petita mida, una sèrie de despeses econòmiques fixes (aliment, vacunació, desparasitació, higiene...) i d'altres de variables (si l'animal emmalalteix, si té un accident, si ens hem d'absentar ocasionalment de casa...); totes aquestes despeses han de ser enteses pels propietaris de l'animal com a part de l'economia familiar.

Un altre element que cal tenir molt present és la unanimitat del nucli familiar abans de la nova incorporació

En segon lloc, a l'hora de decidir quin animal portarem a casa, cal fugir de les modes i dels capricis ocasionals: per assegurar-nos una convivència perfecte, cal tenir present el ritme de vida que portem, el temps que li podem dedicar i decidir-nos per un o altre segons les necessitats de l'animal en qüestió. És molt important que les nostres necessitats i prioritats no entrin en conflicte amb les de l'animal.

Un altre element que cal tenir molt present és la unanimitat del nucli familiar abans de la nova incorporació. Les estadístiques demostren que quan un sol membre s'oposa a tenir un animal, s'acaben originant conflictes que, moltes vegades, es tradueixen en abandonament. Recordeu: l'arribada a casa d'un animal de companyia sempre ha de ser motiu d'alegria, mai de conflicte. Si a casa la majoria vol tenir un animal i algun dels membres s'hi oposa, el més raonable és intentar convèncer de manera progressiva, però mai imposar; una bona manera és acostar-se a una protectora i apadrinar un animal...

Capacitat real

Finalment, cal plantejar-se quina serà la nostra capacitat real d'assumir la nostra responsabilitat vers el nostre animal si per diferents motius es donen canvis significatius en les nostres condicions de vida: si no som capaços de preveure que aquests canvis es poden donar i no tenim les eines per afrontar-los, potser cal que ens pensem una mica millor portar un animal a casa...

Finalment, no podem deixar de recordar tres indicacions bàsiques: aposteu per l'adopció, esterilitzeu i identifiqueu. Un animal de companyia depèn totalment de nosaltres: no és just, humà ni ètic portar-lo a casa i, davant de imponderables, tractar-lo com un objecte que fa nosa... Un animal de companyia és un amic i tenim vers ell uns deures ineludibles.