A tall dels bloggers

1.Jesús Moncada.
L'avió del pont aeri Barcelona - Madrid recorre la costa mediterrània i a l'alçada del Delta del Ebre gira cap a dins la Península. Molts cops passa just per sobre Mequinensa. L'endemà de la mort de Jesús Moncada, des del cel, en aquest punt, vaig pensar en l'autor del “Camí de sirga”. No el vaig conèixer personalment, malgrat que en Terri m'havia parlat que havia vingut al Racó. Però n'havia llegit la seva obra, les novel·les i els contes, i en sóc un fervent admirador. Crec que la seva intensa obra és excel·lent, i així ho he fet saber a tothom quan parlo de la literatura que m'agrada. La crítica ha dit que “Camí de sirga” és una de les millors novel·les catalanes del segle XX, i hi estic d'acord. Aquesta novel·la , i també els seus contes, l'he regalat moltes vegades a gent diversa a qui volia fer un bon obsequi. Sense anar més lluny, la penúltima vegada que ho vaig fer va ser a la Ministre de Medi Ambient, Cristina Narbona, arran dels debats al Congrés del transvasament del Ebre. Té, li vaig dir, perquè tot distraient-te, comprenguis millor la història que portem entre mans.

2. Ponferrada – El Bierzo.
La darrera setmana de la campanya de les eleccions gallegues, com sempre que hi ha algun procés electoral, no hi va haver sessions al Congrés. Vaig aprofitar el fet per complir amb una demanda d'una companya del Grup Parlamentari Socialista d'anar a la seva terra, a El Bierzo, a prendre contacte amb la seva realitat econòmica. No hi havia estat mai abans, ni a la comarca de El Bierzo, ni a la seva capital Ponferrada. En tenia algunes lleugeres impressions: les mines de carbó, els vestigis de la dominació romana, la seva condició “galaica”, i poques coses més. He de dir que va ser, els dos dies de la meva estança, tot un descobriment. Malgrat ser administrativament Castella i Lleó, és la única comarca d'aquesta regió amb estatut administratiu propi, i té unes característiques paisatgístiques i sòcio-econòmiques diferents. Vaig descobrir una gent molt emprenedora en tots els rams de l'activitat econòmica: en l'agricultura amb el vi i els fruiters; en la indústria on vaig veure fàbriques de produccions diverses i amb empenta; en els serveis del transport; en una hosteleria urbana i rural desenvolupada; amb unes potencialitats turístiques (Las Médulas, per exemple, així com d'altres valls) evidents. Vaig tornar convençut que tenim a Espanya molts racons bonics com aquest que en podem treure molt suc pel nostre futur creixement. I si la base tradicional decau, amb empenta i aprofitant amb intel·ligència i tenacitat els recursos i les capacitats existents se'n pot crear una de nova i amb perspectives de futur.

3.El debat europeu.
De retorn a casa he vist que el meu darrer article Des de Madrid ha provocat alguna polèmica en forma de comentaris al text que vaig escriure. D'entrada és normal aquest fet ja que les meves opinions ni han de ser les úniques, ni han de ser certes per a tothom. La construcció de Europa travessa una profunda crisi derivada del seu mateix èxit. Les condicions en que es desenvolupa l'economia en el món d'avui són molt complexes i discutibles. No tothom veu igual el progrés que s'hi dóna, alguns fins hi tot qüestionen el propi progrés. Però el món no para, i cal donar respostes per ser-hi, afrontar el que passa i intentar tirar endavant.

Aquestes respostes son diverses segons les visions, les posicions, les expectatives que tenim cadascun de nosaltres. Reconec que tinc una visió més optimista que molts; que crec que podem anar millor amb el treball i l'educació; que les possibilitats, alhora que també els riscos hi són; que no trobo malament que hi hagi gent que busqui sortides diferents a les que jo proposo, i que, malgrat el meu escepticisme, si reeixeixen serà bo pel conjunt de la Humanitat. Però el que cal, com deia en l' article de referència, és explicar, debatre, fer entendre que no hi ha solucions simples ni màgiques. Que el camí cap endavant no és fàcil, i que no està descomptat el retrocés. Com bé deia l' Antoni Puigverd : “la confusió i el vertigen de les identitats, la pèrdua de patrons culturals, la precarietat econòmica, el conflicte de civilitzacions...”. Tot és molt complicat.

4.Les eleccions gallegues.
Quan escric aquestes ratlles estem instal·lats en el “suspense” de a qui donaran la victòria els vots emesos pels residents a l'estranger. Tothom es reclama confiat de les seves forces. Sigui quin sigui el resultat final, hi haurà hagut el suficient per reafirmar algunes característiques peculiars de la vida gallega. La idiosincràsia del líder de la dreta, les vicissituds dels partits de l'esquerra, les enigmàtiques respostes dels enquestats, el control dels votants en determinades zones, el propi vot de l'emigració, la imatge per la resta d'Espanya... Segurament quan aquest escrit vegi la llum algunes coses ja s'hauran aclarit, encara que penso que sigui quin sigui el resultat, continuarà donant de si el procés encetat en la jornada electoral de diumenge passat.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive