Capgròs
Quina revolada s'ha muntat arran dels comentaris publicats al Twitter! Ja trigava massa!
Allò que resulta realment sorprenent, és que sigui necessari arribar a l'assassinat d'un càrrec públic, per fer saltar les alarmes de la societat davant aquest tipus de comportament, que fins i tot hem començat assimilar com a desagradable, però quotidià.
Personalment, fa molt que em faig creus davant tantes i tantes barbaritats que s'escriuen i es publiquen a les xarxes socials
M'avergonyeix llegir insults entre seguidors fanàtics de clubs esportius rivals; m'incomoden sobiranament les crítiques destructives cap a qualsevol personatge públic, per tot allò que fa o fins i tot, allò que no arriba a fer; m'entristeix fins a límits indescriptibles, la falta de respecte - manifesta mitjançant una brutal violència verbal- entre persones de diferents ideologies, cultures o arrels
i malgrat tot, onegem sense remordiment l'estendard de la democràcia.
Se'm planteja un gran dilema davant la gravetat d'aquest assumpte: Si la censura no és una solució -sinó més aviat un retrocés en forma de càstig- i la llibertat d'expressió és un dret fonamental que hauria de ser inqüestionable
On és el límit? En quin moment la llibertat es converteix en agressió? No és censura sentir-se cohibit a l'hora d'expressar les nostres opinions, per por als insults i les humiliacions dels violents?
Les xarxes socials són un excellent aparador, obert al públic les 24 hores, i això implica tenir seguidors i detractors, gaudir dels èxits i assumir les crítiques, però sempre des del respecte.
Em qüestiono si en aquesta era de les noves tecnologies, no hauria de ser obligatòria una assignatura, amb l'objectiu que els alumnes assoleixin la bona pràctica de les mateixes amb la naturalitat de qui aprèn a sumar; fer-los responsables dels continguts que manegen i dotar-los de la consciència necessària per a valorar l'abast de la repercussió de tot allò escriuen i publiquen
En definitiva, invertir en Valors i Educació.
Al final, tot va parar allà mateix! I m'agradaria saber, en quin moment obrirem els ulls per a descobrir que els mals majors de la nostra societat, trobarien fàcil solució fomentant l'accés a l'educació i esforçant-nos per a mantenir i transmetre uns valors bàsics, des de, fins a i per a tots els nivells socials?
Mentre aquest moment es fa present, comparteixo una perla que em va regalar algú amb una gran educació i que considero una eina molt útil, a la qual recórrer davant una gran varietat de conflictes d'aquesta índole: La meva llibertat acaba allà on la teva comença.
Comentaris