A mi també em va passar

Estava a Madrid el dia “de autos”, i per televisió vaig veure unes notícies que reproduïen el debat del Parlament de Catalunya sobre la crisi del Carmel. D'entrada no em vaig sobresaltar excessivament. El president va fer una curta, però forta, insinuació. El cap de CiU, a qui anava dirigida, va demanar-li que la retirés. El President ho va acceptar, i la retirà. A partir d'aquí es va desfermar una tempesta política que encara no ha amainat.

A veure: el President Maragall en el debat parlamentari d'una crisi d'innegable magnitud, amb una evident tensió, no es controla i diu un estirabot inconvenient, i ràpidament accepta retirar-lo. Jo ja sé que és això i perquè passa. M'hi he trobat.

En les responsabilitats polítiques que he tingut he passat per moments de forta tensió, de continuada contenció interna, de ser durament apretat –en un legítim exercici polític per part dels adversaris- en debats públics i oberts, i fins hi tot en altres que no tant, i al final –algun cop- vaig ficar els peus a la galleda. Els mataronins ho recorden, i sols cal repassar les hemeroteques. A continuació, per voluntat pròpia, o per petició expressa, vaig haver de demanar excuses i rectificar. Evidentment, algun plat trencat en va quedar, però, endavant que així és la vida.

Aquesta darrera afirmació és la que voldria remarcar. He dit moltes vegades, no és nou d'ara, que les exigències socials i mediàtiques sobre els dirigents polítics a casa nostra son excessives. Dóna la impressió que hem de ser sers superiors, plenament competents, perfectes i angelicals. Certament que per estar al davant –dirigint- una col•lectivitat hem de ser, o intentar ser, millors que la mitja, fins hi tot els millors. Ara, d'aquí a no errar-la mai n'hi ha un bon tros. Hem de ser “bons”, però no som déus. I en tot cas, en un règim democràtic, si la ciutadania, o la percepció de la ciutadania, creu que els seus dirigents no estan a l'alçada de les expectatives que hi ha dipositat per encapçalar-los, no passa res: els canvia, i en paus, fet aquest que no és possible en altres règims polítics basats en el messianisme o en l'opressió. Perdre la “cadira” ha de ser acceptat com a normal en l'exercici de la política.

Per tant, i tornant a la famosa “crisi del 3%”, crec –des de fora i des de lluny- que se n'està fent un gra massa. Debat en seu parlamentària, evident situació de tensió, lògica apretada de l'oposició al Govern, moment dolent del President, insinuació inconvenient, petició de rectificació, retirada prompta i pública de les paraules... I d'aquí, al escàndol.

Serà molt difícil fer política sense explicar que els que ens hi dediquem tenim limitacions, que no som perfectes. La societat, a través de les seves expressions polítiques associatives, es diguin partits polítics, o un altra cosa que ara sembla més de moda, hauran de veure quins son els processos de selecció que fa per dotar-se de dirigents amb les característiques extremes o màximes que els hi exigeix. I què els hi dóna a canvi per fer aquesta feina. Podrem parlar de quina administració pública disposen? De quins mitjans? Podrem parlar de sous i consideració social en relació al mercats i a la societat? Quan acabarem, per exemple, amb la hipocresia de retribuir el President del Govern, o els alts càrrecs públics, amb una desena part – o menys- no ja d'un futbolista, sinó d'un dirigent o comandament empresarial? Fins on portarem la política de transparència –que ha de ser total- per a uns, i –encara que no sigui total- mantenir l'opacitat per d'altres? Tenen sentit, o correlació, les noticies que llegim a les pàgines de política i les d'economia, i ja no diguem de “societat”, dels mitjans?

Acceptem que hi ha límits en l'actuació pública, lluitem per millorar-los continuadament, comprenguem que quan els avenços són marginals en aquest i en d'altres camps costen molt més, i sobretot expliquem-ho bé a la ciutadania per activa i per passiva, amb exposicions didàctiques i pedagògiques, i amb capteniments assenyats en els debats polítics.

O potser estic errat. Tampoc no passa res. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet