A les urnes ciutadans!

Un dels danys col·laterals del llarg procés estatutari ha estat el foragitament d'Esquerra del govern catalanista i d'esquerres que havia ajudat a constituir a finals del 2003, com a conseqüència de la seva negativa a secundar l'acord monclovita entre el cap de l'oposició a Catalunya i el President del Govern. Com a resultat, des d'aquella data tenim a Catalunya un govern gairebé monocolor socialista en evident minoria i interinitat, i amb una debilitat estructural des del primer dia.

Des d'aquell moment la única sortida per sortir de l'atzucac polític en el que es trobava el país i intentar recuperar la fe en els partits i els seus dirigents, en el sistema institucional català, als ciutadans era la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya. Fer cau i net, recomptar forces i tornar a començar. Quedaven dubtes a esvair, avui ja desvetllats.

A hores d'ara Maragall ja ha anunciat la seva renuncia a tornar a encapçalar el PSC, i de retruc a poder tornar a ser President de Catalunya. Entre elogis de propis i extranys, exagerats quan són d'aquells que era públic i notori que el volien retirar, s'envà l'Alcalde olímpic i el President de l'Estatut i el tripartit. Plega el darrer de la transició, deixant les regnes del partit a José Montilla, gairebé la creu de Maragall, pragmàtic gestor, home de partit i caràcter introspectiu. Com a darrera “maragallada” la data de les eleccions: un dimecres festiu, festivitat de Tots Sants.

La campanya que s'iniciarà tot tornant de vacances promet ser dura i intensa, on poden sorgir debats inútils i insubstancials. Com a exemple el tan reiterat debat, a voltes iniciat per ell o pels seus companys amb clares intencions, sobre la catalanitat de Montilla, que si té quelcom de positiu és que demostra el grau d'acolliment de Catalunya, les grans possibilitats d'integració que existeixen i la manca d'etnicisme o discriminació per origen que ha mogut sempre el catalanisme. Que un català per elecció arribi a poder ocupar el més alt càrrec institucional del país, pot considerar-se un èxit col·lectiu, a més d'un exemple del grau de maduresa democràtica del país. Ara, a partir d'aquí, qualsevol debat és fútil, i només té caràcter electoralista, tan per aquells qui alaven al candidat cornellanenc com els qui el denosten. Emergir en un cartell amb el títol d'”Ara és l'hora dels catalans” no pot ser més desencertat, donat que totes les eleccions celebrades democràticament tinguin la participació que tinguin, guanyi qui guanyi, són igual de legitimes, i cada quatre anys, hi hagi hagut el resultat que hi hagi hagut, sempre ha estat l'hora que els catalans i catalanes hem disposat per elegir els nostres representants. Mala peça al teler si anem per aquests camins.

Un altre dels perills de la campanya és l'intent de bipolarització i presidencialisme, com un enfrontament entre els senyors Mas i Montilla, que alguns fomenten. Un bipartidisme desterrat del parlamentarisme català, on ara per ara, la lluita electoral ja és cosa, com a mínim de tres, i on és molt difícil la concreció de governs amb majoria absoluta d'un sol partit. Qualsevol simplificació mediàtica, tendent a creure que qualsevol dels candidats obtindrà un resultat còmode per governar, és errònia. Catalunya té la sort de gaudir d'un sistema de partits plural i divers que pot donar lloc a diferents pactes i coalicions, a diferents majories, clarament distanciat de la simplificació bipartidista d'altres terres.

Un altre dels leivmotiv d'aquesta precampanya no iniciada oficialment, és l'apel·lació a l'eficiència en la gestió. Gestió, que en ocasions suposa una capacitat molt apreciada, també pot amagar deficiències en ambició, innovació i lideratge, tot i que no es pot separar d'aquests altres valors. Un bon polític i el seu equip no poden restar només amb un bon currículum com a gestors, és a dir com a executors, sinó que han de ser capaços de dotar a aquesta funció essencial del que diferència un polític d'un bon funcionari: la capacitat de decidir, liderar, impulsar, il·lusionar, representar, etc... als ciutadans que li han fet confiança.

Quan tornem de vacances en tornarem a parlar, però vagin com a deures d'estiu, aquestes, avui excepcionalment llargues, reflexions electorals.

Bones Santes a tots els mataronins i mataronines! Bon estiu a tothom!

http://joansafont.blogspot.com Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram