A cop de raqueta

Apel·lant a un dels tòpics més trivials del món de l’esport, quan es juga un partit de tennis es pot guanyar, o es pot perdre. Amb uns límits reglamentaris, el jugador té la llibertat de col·locar la pilota al fons de la pista amb un drive, o restar amb un swing en una actitud menys ofensiva. Deixar la bola suspesa amb un globus, o pujar a la xarxa per guanyar el punt amb una volea. 30/40 és un bon resultat, tot no està perdut, però s’ha de jugar amb la pressió d’anar pel darrere. Sempre, això sí, sota les decisions del jutge de cadira, qui t’assenyala les delimitacions arbitràries del joc, la ratlla que no pots sobrepassar, el marc de legalitat infranquejable. D’aquesta manera, podem trobar una sorprenent similitud d’aquest esport amb els capricis de l’existència, un joc vital on has de dominar la teva pròpia raqueta amb una precisió de rellotge.

30/40 Livingstone és una obra que fa un paral·lelisme de forma crítica entre el tennis i l’ésser humà, una simbologia traçada amb ploma que fa pensar sobre el propi jo, però que no oblida d’altra banda els problemes col·lectius de la vida quotidiana. Amb al·lusions a Urdangarín, Botin o el president Artur Mas, Jorge Picó i Sergi López assenyalen amb el dit índex algunes injustícies de rabiosa actualitat que s’emmarquen en un quadre d’humor. Precisament, aquest humor funciona com a captatio benevolentiae de l’espectacle, aconseguint que l’espectador no perdi l’atenció, i fent que neixi un vincle afectuós entre públic i actors. La història explica la necessitat del canvi d’un fill angoixat, fart de les disposicions rígides del món contemporani que s’anima a ‘buscar’ (allò que més li agrada) vet a saber què en un ambient més ecològic. Aquí és on es troba un animal curiós, amb forma d’home bípeda i banyes de cérvol. Amb aquest encontre aniran establint relacions de fraternitat, de comprensió, però també de dominació i d’obediència. L’argument no deixa de ser un recurs on torna a aparèixer la connexió simbòlica entre el tennis i les relacions humanes, comparacions que no deixen indiferents.

El Teatre Monumental, va acollir aquest dissabte dia 14 aquesta obra dirigida pels mateixos intèrprets. Amb la producció de Setzefetges Associats, S.L i la coproducció de Ring Teatro, 30/40 Livingstone ens ensenya com amb la senzillesa en el continent, es pot fer un teatre complex en el contingut. Així doncs, una obra oberta, fins a un punt, com la llibertat d’un jugador de tennis en un partit. L’out i l’in estan condicionats per la norma, per tant el millor serà qui sàpiga donar els millors cops de raqueta sobre uns límits predeterminats. Com a la vida, vaja.