8 de març i les nostres lluites quotidianes

Vaig participar d’una conversa entre dones de vàries generacions i procedències. És el que té de bo pertànyer a la classe treballadora, que et dóna moments rics en punts de vista i t’omple d’energia per tirar endavant. Plantejàvem la vigència del 8 de març a inicis del segle XXI.

Cadascuna, amb la seva experiència, va situar perfectament l’actualitat de les lluites, moltes elles quotidianes, de les dones. Les més joves tenen reptes diferents als que van tenir les més grans i se senten hereves del camí endegat. Les més grans van obrir aquests camins i que, ara per ara, tenim el perill de perdre: per això no ens hem d’aturar. En vam parlar del que significa commemorar aquest dia com a trajecte solidari amb totes les dones del món, en especial amb les que pateixen el jou del patriarcat amb la seva violència, el seu menyspreu, la seva manca d’humanitat.

El Dia internacional de les Dones el devem a una sèrie de lluites sindicals produïdes a finals del segle XIX i principis del XX. A Europa van ser les dones que en la II Internacional socialista (1910) van defensar la commemoració d’aquest dia amb el teló de fons feminista del dret a vot sense restriccions i ocupar càrrecs públics, el dret al treball i la no discriminació laboral i el dret a l’educació.

Quan trobem dones que ens diuen “jo tinc les mateixes condicions salarials i de treball que els meus companys”, no hem d’oblidar que això és possible per la continua lluita sindical i col·lectiva de dones i homes que han cregut en la igualtat real. I que aquesta no és una realitat estesa en tots els sectors productius.

Fa quatre anys que celebrem el 8 de març sota una crisi del sistema capitalista. Volen que ens en sortim tornant a vells paradigmes que passen per desmantellament de serveis essencial per a una vida digna i que ja estan provocant més desigualtat. I una societat desigual no és demòcrata i per descomptat no és justa.

Conclusió de la conversa: ara més que mai, un 8 de març cada dia!

“Sóc dona. I un entranyable calor m’abriga quan el món em colpeja. És la calor de les altres dones, de les que van fer de la vida aquest racó sensible, lluitador, de pell suau i tendre cor guerrer” (Alejandra Pizamik)