Fa 50 anys que va sortir el setmanari 'El Maresme'

El dia 5 de desembre de l’any 1969 –fa 50 anys– va sortir el primer número del setmanari El Maresme, gràcies a la Llei de Premsa que venia a trencar el monopoli que exercia la premsa del Movimiento, i gràcies –sobretot– a l’esforç i a un compromís d’unes persones, a nivell particular o pertanyents a partits i sindicats demòcrates –encara absolutament clandestins–, que van obrir la finestra a un periodisme lliure i democràtic (malgrat les limitacions i traves) enfront d’una premsa absolutament dominada pel franquisme. Un setmanari d’àmbit comarcal que va ser també una escola de nous periodistes que, alhora, foren corresponsals de la premsa barcelonina, d’agències d’informació i de la ràdio. Una alenada d’aire fresc s’encetava ara fa mig segle que va marcar un abans i un després dins la premsa local i comarcal.

Per fer possible el projecte un grup d’una vintena de persones representatives de sectors progressistes i demòcrates van acudir al Notari i van signar un document que serviria de base legal per fer possible l’ànsia de llibertat i de democràcia que amarava bona part de la societat, sobretot a partir del Maig francès del 1968, a través d’una publicació. L’anomenada Llei Fraga (1966) permetia encetar l’aventura. Una aventura plena de mines i de riscos legals que, finalment, acabarien –momentàniament– amb aquell intent tant il·lusionant.

Aleshores a Mataró hi havia un únic periodista acreditat, en Joaquim Saltor i Castellsaguer, que es brindà a col·laborar. Com que l’ànsia de llibertat i de democràcia era un clam arreu de la comarca es creà una xarxa de col·laboradors (molts dels quals acabarien professionalitzant-se a la premsa escrita, a les agències, o a la ràdio). El setmanari El Maresme seria, com ja hem avançat, una vertadera pedrera de periodistes. Els ciutadans tenien a nivell municipal un portaveu que els informava sense el triomfalisme, el cofoisme, i la complicitat de la premsa oficialista com era a casa nostra el periòdic Mataró adscrit a la xarxa del Movimiento, la “voz de su amo” a nivell polític i municipal.

Per saber el que realment passava a Mataró –la capital de la comarca– o a altres poblacions del Maresme calia tenir entre les mans aquell modest setmanari fet amb el batec dels qui creien en la democràcia i la informació veraç i de proximitat.

Com hem dit l’aventura no va estar exempta de perills. Els tentacles del Movimiento bo i la Llei Fraga jugava brut fins que aconseguí silenciar aquell focus que denunciava les contradiccions del franquisme, la corrupció i pregonava una democràcia. I com que tenien tots els ressorts a les seves mans van aconseguir el seu tancament al número 40, abans de que complís el primer any de vida (1970). Lluny de desanimar-nos vam seguir lluitant per la via legal. Mentre, fèiem cursets de redacció.

En l'interregne els periodistes no van estar amb els braços creuats i s’infiltraren a corresponsalies dels diaris barcelonins (de matí i tarda), a emissores de ràdio, a agències d’informació. 

Caldria esperar el 20-N de 1975, amb la mort del dictador Franco, perquè s’albirés la possibilitat –ara en democràcia– de fer ressuscitar el setmanari El Maresme dins d’un context en llibertat cosa que s’aconseguí a finals de l’any 1977 quan El Maresme tornava a estar a les llibreries i quioscos. S’havia guanyat la partida. La premsa oficialista es reciclaria i desapareixia el Mataró i apareixia el Crònica de Mataró.

Amb la democràcia sorgirien moltes publicacions d’àmbit comarcal, local o com a portaveu de les entitats. Superades les traves dictatorials ara tothom podia editar un butlletí, un setmanari, una revista, en plena llibertat.

El Maresme de setmanari es convertí en diari comarcal fins a l’any 1982 en què, ara per raons estrictament econòmiques, deixava de sortir.

Ara que commemorem els 50 anys del seu naixement crec que és just valorar el paper que va jugar en trencar el monopoli de la premsa oficialista i donar joc i veu al corrent democràtic que niava a la societat. A més, com ja hem avançat, fou una pedrera de periodistes, molts dels quals van poder arribar, per fí!, a la Universitat que fins llavors era terreny prohibit per les classes mitjanes.

El Maresme (1969-1982) vist amb la perspectiva de mig segle va ser un exemple de l’esforç i la voluntat d’un grup de ciutadans demòcrates que essent súbdits van lluitar per esdevenir ciutadans.

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive