Capgròs
GUANYADOR.
Marc Llacuna (Mataró 1973): Cat/122-09 (acrílic sobre tela) 120 x 195 cm.
L'obra de Marc Llacuna (Mataró 1973) respon perfectament al que podríem dir constructivisme del segle XXI.
En aquesta ocasió el seu tradicional laberint lineal amb el seu enxarxat d'estructura geomètrica canviant, que de manera obsessiva conforma la seva obra, s'ha depurat en la simplicitat a la que ajuda la nova aposta cromàtica plena de sensibilitat que genera una atracció seductora.
L'aparent fredor del seu treball en aquest obsessiu perfeccionisme que parla d'un ordre necessari, ens ofereix una nova visió més dúctil, més en el dubte, en el que assoleix una rica calidesa que atrapa internament a tot espectador sensible. Una magnífica obra, digna i merescuda guanyadora del certamen.
GUARDONATS
El jurat ha fet aposta per la pintura com un element actual i contemporani, amb el reconeixement dels més diversos procediments tècnics com pot ser el seu ús amb elements tan diversos com la transferència fotogràfica, l'aerògraf sobre metacrilat i alumini.
Isabel Ferrer Tapia practica el reduccionisme geomètric amb el paisatge urbà limitant-lo a edificis despullats de tota anècdota per a tal de donar força i protagonisme a les estructures, sobrepujades en amb un agosarat contrapunt cromàtic. Obra de múltiples lectures de caire humanístic que depassa la teòrica asèpsia del presentat.
Carmen Molina amb la seva habitual dualitat pintura/fotografia provoca una reflexió punyent mitjançant l'impacte d'imatges independents superposades que indefectiblement es codifiquen íntimament lligades en la lectura de tot espectador.
Klaus Ohnsmann és perfecta demostració de la nova figuració en la contemporaneïtat. Suports nous per a una nova mirada a un concepte i una reflexió de sempre. L'home com a protagonistaen una mirada inquietant i alhora subjugant que obliga a unes íntimes i personals lectures.
Dolors Masramon: la figuració simbòlica és la protagonista del treball, estructurada en aquesta recerca inquietant de variades lectures en una obra plena de matisos, textures, petits detalls, en una iconografia personal que equilibren el conjunt i la seva intencionalitat, donant-li força, intensitat i un atractiu global ben especial.
Pedro Escobar-Elorza: la imatge distorsionada d'una camera de vigilància de tràfic li serveix per treballar en la reconstrucció d'una imatge vulgar, repetida, comú en molts indrets per personalitzar-la donant-li nivell d'obra d'art en el que té de comunicació i reflexió en la dualitat realitat/ ficció, memòria i/o oblit.
Comentaris