275 anys de l’Escola Pia a Mataró

El 1737 arriben els escolapis a Mataró. Les primeres classes es donen en unes sales de l’Ajuntament, però abans de final d’any ja s’instal·len a l’antic Hostal del Pardal. Aquest estava situat al Camí Ral 343-345, enfront de l’actual edifici, on hi havia hagut un hostal d’aquells on paraven les diligències.

Mataró va ser el primer col·legi escolapi del bisbat de Barcelona, ja que fins llavors només s’havien instal·lat en els d’Urgell i Vic. I serà el més a prop de la capital, on l’Orde encara no havia arribat. Un cop construït el col·legi de Santa Anna va anar agafant prestigi. Va tenir estudis que no s’impartien en altres centres, com la càtedra de Filosofia -que permetia accedir a la Universitat de Cervera-, la de Teologia, seminari i noviciat. També creà una Escola de Nàutica, a l’època de l’esclat del comerç amb Amèrica. I Mataró va ser seu de la Província de Catalunya durant gran part del segle XVIII, des d’on es regia tota la demarcació, depenent directament del P. General a Roma.

Als inicis el seu ensenyament era gratuït, sufragat pels ajuntaments que els havien reclamat, i destinat als nens pobres. Amb el temps es van remunerar primer les permanències, després els internats i altres serveis i més endavant la resta de l’ensenyança, tot i que acollien fills de famílies sense recursos. En el passat segle XX van quedar incorporats al règim concertat amb l’Administració.

L’Escola Pia sempre han tingut fama d’oberta i tolerant, tot i que entre ells també hi va haver algun carlí -d’aquells del morro fort-, però eren minoria. A les municipals de 1931, que van portar la República, em consta –i ho he sentit dir diverses vegades- que escolapis de Santa Anna van votar les candidatures republicanes. Tanmateix amb el nou règim no pogueren actuar com a Orde religiós i s’hagueren de reconvertir en una mútua, la Rafael Campalans. Amb la revolució de 1936 l’església va ser confiscada i com tots els religiosos van sofrir persecució. Obligats a cercar refugi, alguns marxaren de la ciutat i altres el trobaren en cases amigues, com la sastreria Serras de la Rambla.


Abans de la Guerra alguns escolapis assistien a la tertúlia que tenia lloc a casa de Salvador Fonrodona, fabricant de veles per a barcos i oncle del gestor Antoni Roy. La casa era al Camí Ral 304 i a les trobades hi participava entre altres el P. Calassanç Ubasart. Més tard, als anys quaranta i primers cinquanta hi va haver una altra tertúlia a la botiga d’electricista del meu avi Joan Pla Comas, a l’antic Hostal del Pardal, on encara es veien les restes de l’espadanya de la primera església. Allí acudien els pares Aumallé, els dos germans Badia de Balaguer -un dels quals havia estat a Mèxic-, el P. Joan Roig, també balaguerí -un home de gran cultura, músic i catalanista-, i un jove P. Dalmau, que tornaria uns anys més tard com a rector. Hi feien cap altres tertulians amics de l’avi, com el llibreter i impressor Ramon Salas i Oliveras, de tendència tradicionalista.