Quique de Benito

2666

Tot una experiència. Haig de reconéixer que al Grec em va fer mandra anar-hi. Pensava –com molts de vostés- que no estava preparat per tirar-me totes aquelles hores seguides al teatre, però al mateix temps tenia curiositat per veure com s'ho havien fet en Pablo Ley i, sobretot, l'Àlex Rigola per mantenir l'interés de l'espectador durant les cinc hores i escaig que dura l'espectacle (pauses incloses)... Ho aconsegueixen! I tant que ho aconsegueixen! La veritat és que l'intent apassionat d'acostar-se a l'obra d'en Bolaño del qual parla el director en les paraules als seus fills ha tingut uns fruits molt dignes.

Estem al davant d'una lliçó magistral d'adaptació de textos narratius. Tot un repte comptant que el punt de partida són les 1124 planes de la novel·la.

Els actors estan magnifics i cal aplaudir la fantàstica manera que tenen de servir-nos el text, moltes vegades amb rèpliques mastodòntiques. L'acció a la paraula. No paren d'ajudar-nos a construir escenes. Parlen, parlen i parlen alternant en la narració la primera i tercera persones, i tot flueix. Sense desmeréixer la resta, estan impressionants l'Andreu Benito, el Julio Manrique, en Joan Carreras. No deu ser gens fàcil memoritzar totes les dades de la primera part; Chantal Aimée no es queda curta. L'Alícia Pérez brilla sobretot en el petit paper de Lola, aportant, amb l'ajut de la música, un dels moments més emotius de tota l'obra. A la Sra. Bubis, amb un registre oposat, també la sap fer anar com la seda. A la retina queda l'interessant i perfecte treball de moviment d'en Ferran Carvajal, que fa anar el seu cos com vol, pecant d'excés en quantitat, que no en qualitat, a la darrera de les parts.

La primera part és potser la més feixuga, per la gran quantitat d'informació que conté, però el recurs de la pissarra ajuda a païr. Gran esforç actoral!. Quina intenció hi ha al darrera de la llarga estona en sostenidors de la Aimée??? Superada la part dels crítics es comença a respirar millor.

A la part d'Amalfitano és on podem fer els millors tastets d'humor que hi ha al darrera de l'horror de que tracta la peça. Gaudim de Lola, presenciem un moment simpàtic d'ultratomba que recorda Hamlet i el Carvajal s'estrena amb un solo que sembla una paròdia en slow motion d'en Michael Jackson...

La tercera part ens apropa de ple a l'ambient marginal de la novel·la; un autèntic aparador infernal que funciona a la perfecció amb la presència de la màscara, les dimensions de l'espai –claustrofòbic, amb aires de la “peixera” que podem veure al vestíbul del teatre i hem vist a d'altres muntatges del director-, les projeccions de vídeo, el regueton i els canvis de tempo en el moviment dels actors.

La part dels crims, la més curta, és molt visual i simbòlica (la llista, els canvis de llums, l'escenografia, les creus...), d'homenatge i record a les víctimes, i amb un final molt dur (per la forta càrrega emocional que despren presenciar l'estona d'acudits misògins en la situació escollida). Potser no calia amplificar els crits, cosa que fa perdre força; una força que es recupera amb la pujada del volum de la música.

I a la cinquena part, el recurs de la cinta transportadora enriqueix l'escena. Les imatges de la pantalla del fons ajuden a aguantar la recta final, però les que expliciten la barbàrie nazi són colpidores i atreuen massa l'atenció, sobretot quan l'espectador ja ha lligat més o menys caps sobre qui és qui.

Independentment dels petits detalls el que està clar és que cal felicitar l'esforç de tota la gent que ha intervingut en aquest treball monumental, on cada peça de l'engranatge importa. Bravo. Jo m'he quedat amb ganes de llegir Bolaño. No s'ho perdin si us plau, encara hi són a temps.


A propòsit de:
2666
de Roberto Bolaño
per Àlex Rigola
a la Sala Fabià Puigcerver del Teatre Lliure de Barcelona
fins el 25.11.07 Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive