25 anys d'Ajuntaments

El proper 18 d'abril podrem celebrar 25 anys d'Ajuntaments democràtics.

Fa 25 anys, els ajuntaments van viure un moment crucial, històric. Van recuperar la democràcia i la representació dels interessos de la comunitat local, en definitiva, van renéixer. Els reptes i objectius bàsics que tots els municipis es van plantejar aleshores han estat coberts de forma generalitzada arreu del país: planejar l'urbanisme i el creixement, construir els equipaments bàsics, posar en marxa serveis col·lectius i personals, revifar i modernitzar les tradicions i la cultura, etc.

Ara, encara que d'una manera menys visible, les entitats locals tornen a afrontar, com a institució, una etapa crítica per diverses i ben diferents raons. N'anomenaré unes quantes.

Els canvis socials
Tot i que des de l'inici dels temps les societats humanes no han parat d'evolucionar, els darrers anys es percep una acceleració en els canvis socials. Les comunitats locals, fins i tot la més petita situada enmig de les muntanyes dels Pirineus, ja no són comunitats tancades. Estan, ben al contrari, exposades a tots els vents que bufen al món. És això que anomenen globalització. El planeta és més petit perquè està molt interconnectat en tots els sentits: en la cultura i els costums, en la informació, en la economia i la tecnologia. Només cal mirar com la Unió Europea és molt més que la suma d'una sèrie de països veïns. En aquest context, la identitat local es ressent i es desdibuixa i, alhora, això pot provocar un efecte de resistència, de conservació. Però no en tots els sectors de la societat per igual. I aquí tenim un primer risc de fractura: la generacional. Un altre risc de fractura el proporciona la nova immigració que es dirigeix vers els nostres barris amb llengües, cultures, religions, hàbits i coneixements, molt diferents dels nostres.

I un tercer gran factor que amenaça la cohesió social ja no és un risc, és una realitat: l'anomenada fractura digital; la provocada per l'abismal diferència entre persones veïnes pel que fa a l'accés, el coneixement i l'ús de les noves tecnologies.

Viurem temps de canvi sobre la gestió del nostre territori
Les fronteres dels termes municipals estan a punt de perdre part dels seus valors, fins i tot els simbòlics. La mobilitat i autonomia motoritzada de les persones, la permeabilitat dels mercats, l'accés a multitud de fonts d'informació, fan que la comunitat local ubicada en un territori només ho sigui de veritat a l'hora de dormir. El treball, l'oci, la informació, la formació, l'alimentació, el comerç, són activitats deslocalitzades o, més ben dit, disperses en un entorn territorial que supera i desborda el terme municipal. Els ajuntaments han de ser conscients d'això. És clar, per exemple, que els ajuntaments de la Regió 1a. prestem serveis i ens hem d'ocupar d'una població compartida, que es mou d'una banda a l'altra per exercir diverses activitats. Per tant, quan diem que defensem els interessos de la nostra comunitat, a què ens estem referint? Només als empadronats? als residents i els que venen a comprar? als que venen a treballar, divertir-se o estudiar però que passen més temps al municipi que els que amb prou feines venen a dormir i residir-hi de veritat algun diumenge? Ja dic que els ajuntaments servim una comunitat compartida. Això ens ha d'obligar a pensar més enllà de l'estricta frontera municipal. És necessari doncs, establir pactes, complicitats, programes comuns, etc. amb els nostres veïns; repartir-nos les responsabilitats. D'això se'n diu treballar en xarxa. Es tracta doncs d'establir una xarxa de municipis i serà aquesta la que cada cop més tindrà sentit per als nostres ciutadans.

La prestació de serveis municipals, doncs, canvia de perspectiva. No només per la modernització tecnològica i les necessitats imposades pels canvis socials. S'ha acabat la política de campanar, de fer vida i política al marge dels veïns, del poble de més enllà, de l'altra capital de comarca. El diàleg i l'acció territorial supramunicipal exercida des dels propis municipis serà cabdal o no ens hem sortirem. Hem de pactar qui té els estudis universitaris, qui els centres de desenvolupament tecnològic, qui la piscina, qui el nus de transports, etc.

A més, ara a Catalunya, els municipis tenen un desafiament imminent. És el que ens llença el Govern de la Generalitat, disposat a recollir i transformar en acció de govern tot allò que els municipis hem reclamat: més autonomia, més competències i, evidentment, més recursos econòmics per exercir-les.

El programa del Govern de la Generalitat està farcit de previsions de traspassos de competències cap als ajuntaments i no només de competències de gestió. També, i això és el més important, de responsabilitats alhora de concertar polítiques amb el territori. Dir d'una altra manera, de co-decidir entre Generalitat i ens locals les prioritats i les actuacions que s'han de dur a terme als nostres pobles, comarques, regions, ... I arran d'aquests darrers mots apunto que s'engegarà una revisió de l'organització territorial. És un terme que queda lluny de les preocupacions dels ciutadans però que aquests pateixen si està mal feta, genera tensions i desconfiances institucionals i no és eficaç. Sigui quina sigui haurà de ser pensada i aplicada pensant en el millor per a la prestació de serveis als ciutadans.

Manuel Mas i Estela és alcalde de Mataró, president del Consell Comarcal del Maresme i expresident de la Federació de Municipis de Catalunya. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive